“El metge de capçalera és el metge de prop"

Com definiria la seva feina?

Per mi la feina del metge de capçalera és la feina del metge de prop, pots parlar-hi de qualsevol cosa. Vinc d’una formació de medicina rural, de metge de poble, fet que comporta un tracte més de tu a tu. Andorra la Vella és una ciutat, però és tan petita que tothom ens coneixem, així que també se segueix aquesta dinàmica.

Sempre ha exercit com a metge de família?

No. De fet, vaig arribar a Andorra fa sis anys perquè vaig rebre una trucada de l’hospital per treballar a urgències. Ara fa dos anys que he tornat a fer de metge de família.

Suposo que la relació que manté amb els pacients ha canviat molt, aleshores.

És clar, no és el mateix atendre algú a urgències que fer de metge de capçalera. Allà has de fer el necessari per estabilitzar el pacient, has d’anar per feina, mentre que a la consulta tens l’oportunitat de seure i parlar. Sí que tractem patologies, però sovint el tracte és molt personal. Pots passar-te perfectament mitja hora atenent algú.

I com afronta el fet de donar notícies dures quan existeix aquesta proximitat?

Has d’aprendre a separar. Pots fer un cafè amb algú i visitar-lo a la tarda, és un exercici de diferenciar bé els dos rols.

Fa poc es van assolir les 50.000 persones amb metge preferent. Com valora el canvi de sistema?

Ha ajudat a ordenar-ho tot. Abans quan tenies tos anaves al pneumòleg, si tenies la tensió alta anaves al cardiòleg... ara tot això es pot concentrar en la via preferent. Només si el metge ho veu necessari es fa la derivació. Els especialistes han d’estar per a patologies molt complexes.

Ha notat queixes dels pacients?

Sobretot al principi, perquè els faltava informació, però s’està fent un esforç per resoldre tots els dubtes. Sí que queden serrells per tancar, però cada cop la gent coneix més la via preferent. També s’han adaptat i millorat moltes coses des que es va començar a plantejar aquest canvi de model.

Vostè també ha treballat al sistema espanyol, quins avantatges veu a l’andorrà? Primer, la lliure elecció de metge, per exemple, perquè t’atén qui vols. Després, no hi ha llargues cues d’espera, no necessites mesos per poder fer-te una prova. Això és molt bo, perquè si hi ha una patologia aguda pots controlar millor el pacient.

I desavantatges?

La lliure elecció també és un desavantatge, ja que fa que alguns professionals estiguin més sobrecarregats de feina que altres. Fins ara també hi havia molta duplicitat de proves i de tractaments. Ara, els metges de capçalera ho centralitzarem tot, tindrem tot l’historial i receptes al nostre abast.