“La necessitat va ser el motor de la unitat dels socialistes”

Remunta la recerca a l’any 1945.

És l’any de fundació del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) a Tolosa de Llenguadoc. L’impulsor de l’MSC era el secretari del POUM (que va ser perseguit pel PSUC durant la Guerra Civil). Cal recordar, però, que tot i la importància de polítics com Rafael Campalans o Andreu Nin, abans de la Guerra Civil el socialisme era una opció minoritària en una Catalunya on l’anarquisme tenia una gran implantació. Per entendre la raó de ser i actuar de l’MSC s’ha de tenir present sempre el seu context històric.

En quin sentit?

El 1945, entre els exiliats espanyols hi ha la idea que, un cop acabada la II Guerra Mundial, els aliats els faran costat per acabar amb el règim de Franco. Per això es funda l’MSC, per estar preparats quan arribi una fi del franquisme que veuen propera.

Fins que s’adonen que allò que esperen no passarà.

Exacte. Per fer front a la repressió, el 1951, l’MSC s’organitza com a partit polític i perdura actiu fins al 1966, quan es disgrega en diferents grups que no arriben enlloc, molt afectats per la repressió i per les divergències internes, sobretot a nivell generacional i entre els que són a l’exili i els que intenten lluitar contra el règim des de l’interior. Cal tenir en compte, a més, que totes elles són opcions obreristes però que no tenen base obrera, cosa que en dificulta la vida orgànica.

Per què sorgeixen tensions entre l’exili i els grups a l’interior?

Els grups a l’exili s’emmirallen en les propostes socialdemòcrates que neixen a mitjan segle a Escandinàvia i a Alemanya, mentre que els grups que lluiten en territori espanyol adopten plantejaments més propers a experiències revolucionàries (com Cuba o Algèria), i aquesta divergència fa cada cop més difícil el diàleg.

Com assoleix el PSOE l’hegemonia de l’esquerra a Espanya?

El PSOE de la Transició defensa un ideari marxista i el dret a l’autodeterminació perquè vol guanyar l’espai electoral que ocupa el PSUC. Amb les primeres enquestes electorals, el PSC s’adona que a la contra li anirà malament i es veu empès a pactar-hi. Per això podem dir que el gran motor de la unitat socialista no és la ideologia (que també), sinó la necessitat. Els socialistes catalans comprenen que si no són influents a Madrid poden desaparèixer, i opten pel pragmatisme.

La persecució de la llibertat s’assoleix amb el triomf electoral del PSOE el 1982?

No tal com es plantejava els anys de lluita antifranquista, quan s’apostava per l’autogestió i el dret d’autodeterminació. Però s’entra en una etapa democràtica i amb una Constitució que, depenent com s’hagués desenvolupat, podria haver tingut un caràcter molt més progressista del que ha acabat tenint.