“Al principi em costava tocar el bombo i em feia mal tot”

Jo hi havia jugat des que tenia deu anys a totes les categories inferiors, i un cop vaig acabar vaig començar a entrenar la base i ara segueixo amb el MoraBanc i amb la Federació Andorrana de Bàsquet.

Com sorgeix la idea de fundar la Penya Tricolor?

Va ser l’últim any a LEB Or amb uns quants aficionats. Parlant amb el segon entrenador de llavors, Xavi Luque, vaig comentar-li que volíem muntar un grup d’animació i ell ens va esperonar per fer-ho i ens va reptar una mica dient que no hi havia nassos. Vam aconseguir uns bombos i així va sorgir el grup.

Quanta gent són a la penya?

Ara mateix una cinquantena.

Vostè està tot el partit amb el bombo.

Al principi em va costar i em feia mal tot, però és acostumar-s’hi. Algun dia que no l’he tocat per algun motiu noto que em falta alguna cosa a les mans.

Sempre es destaca l’ambient del Poliesportiu, imagino que els fa sentir orgullosos.

I tant. És cert que som 50 i ens agradaria ser més, i que a vegades la nostra afició és un pèl freda, però no hi podem fer res. A vegades si nosaltres no féssim soroll semblaria una sala de cine i no un pavelló, però la gent s’hi acostuma i si algun dia no hi som pensarà que falta alguna cosa.

Dissabte van ser a Bilbao. Desplaçar-se i veure guanyar l’equip ha de ser espectacular.

Sí, ajuntar-nos quasi 70 persones i tornar amb la victòria va ser un subidón, perquè pensàvem que seria difícil pel camp i les baixes.

Tenen previst algun altre viatge?

La intenció és ser a Manresa i Saragossa, i estem mirant a veure si podem fer Burgos o Vitòria.

Per a la Copa del Rei ja han mirat alguna cosa?

L’altre dia tornant de Bilbao ja em dèien que mirés alguna cosa, però calma, perquè és de les lligues més igualades dels últims anys i ara anem quarts, però si perds un partit pots baixar al vuitè lloc. És clar que ens agradaria anar-hi, però és una data complicada i són quatre dies.

Va anar a la Copa de Vitòria?

Ho tenia tot comprat, però la meva filla va néixer el dia del partit contra el Madrid. És la filla del campo atrás.

Com veu l’equip enguany?

Força bé. Al principi van començar un pèl apagats, però és normal perquè eren vuit fitxatges nous i molts no sabien què era la Lliga ACB, però ara han fet un pas endavant.

Aquí els jugadors són molt més propers que a altres llocs. Això ajuda en l’animació?

Sí, en ser un equip petit ajuda, perquè veus el jugador a la pista i l’endemà el veus al carrer i el saludes. Però també depèn de la plantilla, perquè fa quatre o cinc anys era més fred.