“Aquell dia va ser, segur, el més dur de la meva vida”

Un dia que, malauradament, mai es podrà esborrar del cap dels que el van viure de ben a prop.

Va ser un dia molt complicat. Un drama. Jo tenia la consulta privada, que he mantingut a Andorra durant més de 20 anys, i estava treballant aquell temps amb el doctor Farràs. Poc després de l’accident ens va venir a buscar un policia perquè el cap de radiologia estava fora de servei.

I en aquell moment es van dirigir a l’hospital.

Perquè es faci una idea de la situació, el cirurgià Gómez va haver de triar els ferits com si fos una situació de guerra. És a dir, prioritat pels més urgents i posant números als pacients que s’havien de tractar primer perquè se’ls pogués reconèixer.

Una situació terrorífica.

Sens dubte. Aquell dia va ser, segur, el més dur de la meva vida. Molta sang, gent cremada i la dificultat de gestionar un escenari tan dramàtic. Vaig estar treballant a radiologia de l’hospital tota la nit i Louis Lareng, el creador del SAMU (servei d’atenció mèdica d’urgència) i director de l’Hospital Purpan de Tolosa durant molts anys ens va enviar tres helicòpters SAMU per poder salvar molta gent.

Entenc que tanta ajuda va ser reconeguda.

Rebre felicitacions de l’hospital de Meritxell, del professor Lareng, del doctor Farràs i de molta gent agraïda per la nostra tasca va ser un motiu de molt orgull. Ara bé, no vaig tenir cap contacte personalment ni directament amb les autoritats andorranes ni amb la viguerie francesa per haver participat professionalment i gairebé de forma anònima en la tragèdia.

Li va costar molt agafar el son, suposo, aquella nit.

L’adrenalina encara era tan alta que vaig reprendre la feina de col·laboració amb el doctor Far­ras al matí sense haver dormit. Estava esgotat, però satisfet d’haver fet el millor pels pacients i per Andorra.

Molta gent implicada ha destacat la solidaritat humana d’aquell dia. Espontàniament tots els empleats de l’hospital, molts que no treballaven, es van arremangar, es van fer forts i van demostrar els seus valors ajudant en tot.

Una tragèdia així arriba a marcar personalment, oi?

A mi em va marcar molt profundament, en l’àmbit professional i en el personal. Aquest drama em va permetre, a més, col·laborar durant molts anys amb la medicina i la radiologia d’Andorra. Va ser una de les tragèdies més difícils de la meva carrera.

N’ha viscut d’altres al país.

Sí, malauradament, vaig viure un any abans de la tragèdia del Monsa una explosió de dinamita a l’aparcament del Parc Central i l’accident al túnel dels Dos Valires de fa deu anys.