“Un 80% de les empreses del territori són familiars”

Com definiria una empresa familiar?

Una empresa familiar és aquella que és propietat, com el propi nom indica, d’una o vàries famílies. En aquests casos, les famílies tant poden portar un rol d’accionistes com de treballadors.

Les empreses familiars tenen una importància rellevant al país?

Tenen una importància capital, sí. A Andorra, un 80% de les empreses són familiars i el producte interior brut es basa, en gran part, en la seva producció. Són molt importants i són les que mouen el país.

La conferència que protagonitza aquesta tarda parla dels reptes de l’empresa familiar. Quins són?

El gran repte que tenen aquestes empreses és el relleu generacional. Aquests negocis normalment passen de pares a fills, però hi ha molts exemples de fills que no volen seguir en el negoci o que els propis pares no els veuen amb capacitats per seguir amb la feina.

Si l’empresa no es passa als fills, què se sol fer?

En aquests casos poden passar dues coses. Una, que els propietaris simplement venguin el negoci i se n’oblidin. L’altra, que s’estableixi un protocol familiar per garantir el futur de l’empresa. En aquest protocol, el propietari relata els objectius i els requisits per agafar l’empresa. Si cap dels fills compleix els requeriments, es dona el control de l’empresa a un director executiu. Aquesta no canvia la propietat, ja que la família segueix estant present en l’accionariat, però s’externalitza el control de l’activitat comercial en un director que coneix el sector.

És habitual deixar l’empresa en mans d’administradors?

No és el més habitual, però hi ha casos rellevants com Inditex. Tot i que l’empresa està dirigida per Pablo Isla, segueix sent propietat de la família d’Amancio Ortega. Isla dirigeix el negoci i la família està en l’accionariat.

La tendència general és seguir amb el negoci?

Depèn molt del sector. De totes les empreses familiars que hi ha al país, el 64% són de primera generació, és a dir, que encara no ha passat als primers progenitors. De segona generació, el percentatge arriba al 23%, i de tercera, és només un 4%. El vi, per exemple, és un sector dominat per grans empreses familiars que han anat creixent comprant cellers. No obstant això, els propietaris sempre han estat els mateixos.

El relleu generacional és més senzill en empreses grans o petites?

Generalment és més senzill en empreses petites. Sobretot perquè en aquests casos només hi ha un propietari. En empreses grans, en canvi, hi sol haver més d’un propietari i més d’un hereu i decidir qui es queda amb l’empresa sol ser un maldecap.