“Era un repte fer un hospital de 150 llits en aquell solar”

És vell l’hospital?

La resposta l’hauran de donar els usuaris, professionals, familiars i pacients, que són els que al llarg d’aquests 25 anys han usat i han tractat l’edifici, crec que amb respecte i cura.

Un edifici es fa perquè perduri, 25 anys no semblen gaires.

De fet és una mica una pregunta trampa. Amb 25 anys no pot ser vell, és quan entra en una etapa més o menys de maduresa. Moltes vegades s’avaluen obres d’arquitectura acabades de fer i crec que una obra d’arquitectura quan es pot començar a avaluar és quan ha passat el temps.

Va ser una obra significativa al país, recorda els reptes que va representar?

Aquest hospital es feia per substituir dos equipaments, la clínica de Santa Coloma i la clínica de Meritxell, s’havien d’unificar en un equipament nou i es va triar un solar annex a la clínica. Un solar molt petit, que es va decidir que era un bon lloc per connectar el nou edifici amb la clínica que ja existia i era un repte posar un hospital de 150, 200 llits.

S’havia de treballar en vertical.

Sí, cosa que es nota poc. Volíem fer un edifici que quedés integrat a la trama urbana.

Un hospital ha de ser funcional i ha de defugir d’una arquitectura més singular?

També s’han fet hospitals singulars. Però teníem la idea de fer una actuació integrada, fer les dues places que hi ha, i a la intermèdia en un principi s’havia pensat que hi hagués locals comercials però això ja es va desestimar des d’un bon començament per part del Govern. Però una mica la idea d’establir aquest recorregut urbà a través d’aquestes places volia, d’alguna manera, lligar l’hospital a la ciutat.

També per treure aquest costat negatiu que acompanya els hospitals?

Crec que és un concepte que ha passat a la història. L’hospital d’Andorra en aquest aspecte per a nosaltres va ser un hospital pioner, com en d’altres coses. Vam passar a fer una façana ventilada, es va aconseguir convèncer el Govern per canviar una façana de pedra tradicional que hi havia a les bases del concurs per una de més moderna i que, de fet, ha donat uns resultats molt bons, l’edifici està bé. També es va fer un sistema integral de gestió de les instal·lacions, avui en dia ja es fa a tot arreu però en aquell moment va ser pioner.

Era el primer equipament hospitalari que dissenyava?

Feia alguns anys que era el responsable dels hospitals públics catalans, un cop la Generalitat va rebre les competències de l’Estat. M’ocupava de la nova arquitectura sanitària i en haver-hi un concurs pròxim vam decidir presentar una proposta, que va ser la guanyadora. Va ser la primera gran obra hospitalària i per a mi va ser com una llavor.