“En una empresa familiar sabem què és allò negatiu”

A l’inici del llibre recorda que una empresa familiar és primer de tot una empresa.

El substantiu és empresa, familiar és l’adjectiu. El primer que ha de funcionar és l’empresa i ha de funcionar avui i el dia de demà, per tant s’ha d’adequar als canvis.

El perill és que s’involucrin sentiments i qüestions alienes al funcionament d’un negoci?

L’empresa busca la creació de riquesa i s’ha de regir per la meritocràcia, per la capacitat, per la responsabilitat. I la família busca la felicitat dels seus integrants i s’ha de regir per l’amor, la comprensió. La família pot aportar a l’empresa avantatges i inconvenients. Si hi ha unitat familiar i hi ha una crisi aguanta molt més. Si la família aporta desavinences és problemàtic.

Es tracta de potenciar allò que és positiu.

Sí, i controlar allò negatiu. En una empresa familiar hi ha un avantatge, que les qüestions negatives sabem quines són: el relleu, la incorporació de familiars a l’empresa, que el negoci sigui rendible, la retribució dels que hi treballen, la retribució dels que no hi treballen i són accionistes.... són temes que es poden donar o no però són els que són i es poden preveure i planificar amb temps, quan tot està tranquil.

El relleu sol ser la qüestió més conflictiva?

És un dels principals reptes. S’han de diferenciar tres relleus: a la direcció del negoci, a la propietat i al lideratge de la família. I no han de coincidir ni en el temps, ni en la persona. I al relleu intervenen quatre elements principals: el predecessor, la família, l’empresa i els continuadors. Depèn de com siguin hi ha més o menys risc de conflictes. No és el mateix que hereti una empresa de propietari únic un fill únic que una empresa de germans. I què ens cal? Saber-ho, preveure-ho, parlar. La comunicació és el millor oli per a la maquinària.

La dita popular diu...

El pare la crea, el fill la manté i el net la tanca. No conec l’estadística d’Andorra, però la realitat, per exemple a Espanya, és que les empreses familiars duren més que les no familiars. Els negocis, com les persones, tenen un cicle de vida. Es poden reinventar també. Pensar que un negoci duri tres generacions vol dir que ho faci 75 anys. Pensem com era el món el 1950 i com és ara. És difícil que una empresa passi de la tercera generació però no és per culpa de la tercera generació, sinó del model de negoci.

Abans esmentava la meritocràcia. És més complicada en una empresa familiar?

És més fàcil que aparegui nepotisme. I sabent-ho, hem de prendre les mesures per controlar-ho i reduir-lo. Els propietaris d’una empresa familiar han d’entendre que per a la família és bo que l’empresa funcioni i, per tant, cal evitar el nepotisme.