“Cal un canvi de mentalitat per revitalitzar el medi rural”

Segueix la tendència al despoblament en els pobles pirinencs?

En termes globals, el balanç migratori a l’Alt­­ Pirineu ha fet augmentar el cens en unes deu mil persones els darrers anys, la qual cosa a ajudat també a rejovenir la mitjana d’edat de la població. Una altra qüestió és les feines que troben.

En tot cas, la major part dels habitants es concentra en uns pocs nuclis de població mentre els pobles es buiden.

Per explicar aquest fenomen sovint faig servir l’analogia amb un pantà. Quan hi ha sequera, el primer que queda al descobert són les vores del pantà mentre que el cabal es concentra a la part més fonda; de manera semblant, la concentració de la població depèn de l’oferta laboral: allà on més n’hi ha és on més triga a marxar la gent.

Encara que l’oferta laboral sigui precària?

Sí, perquè, al capdavall, la decisió de marxar depèn de si estàs bé o no allà on vius, sobretot si no tens cap arrelament al territori. La majoria dels immigrants arribats al Pirineu van venir perquè coneixien algú que havia vingut abans; quan aquestes xarxes de relació es desfan, és molt més fàcil que acabin marxant.

Amb un sector industrial testimonial i amb cada cop menys pes del sector primari, el turisme és l’única alternativa econòmica viable al Pirineu?

Hi hauria d’haver més alternatives. El problema és que les comarques pirinenques tenen un pes electoral baix, i això ha influït en què fins ara no s’hagin plantejat polítiques eficients per al desenvolupament d’altres sectors econòmics.

Les infraestructures viàries tampoc no són òptimes.

De tota manera, el desenvolupament d’un territori moltes vegades no depèn tant de factors externs com de la gent que hi viu. A les comarques de Lleida sovint ens passa que no confiem gaire en les nostres possibilitats, i moltes vegades tenim l’oportunitat davant dels nassos i no la veiem. Per sort, aquesta mentalitat va canviant a poc a poc.

El mercat de segones residències pot ajudar a aturar l’abandó dels pobles petits?

A falta d’altres solucions, i tot i no ser la millor opció, pot ser una manera de revitalitzar l’activitat econòmica i fixar un mínim de població estable. Però, en tot cas, hi ha d’haver una regulació clara per conservar els valors patrimonials de cada lloc.

Si als nuclis grans hi trobem més qualitat de vida, quin futur augura als pobles petits?

Si volem conservar els pobles petits ha de ser precisament a través de nuclis potents. Ja no és possible viure com fa un segle; per això cal un canvi de mentalitat perquè entenguem que és rendible invertir en zones despoblades i revitalitzar el medi rural.