“El meu somni és disputar uns Jocs Olímpics d'hivern”

Com vas començar en el patinatge artístic?

Jo era un noi que havia fet molts esports, com futbol i bàsquet. Als nou anys vaig parar i la meva germana volia patinar però no volia començar sola, vaig acompanyar-la i m’hi vaig acabar enganxant.

Vens de l’ISU Júnior Grand Prix. Quina valoració en fas?

Ha estat una experiència única, hi havia molt nivell però vaig fer el que vaig poder. Vaig preparar-me i entrenar molt bé.

Què significa representar Andorra internacionalment?

Sents que portes un pes sobre les espatlles, i penses que no és una competició nacional, sinó que representes un país.

Encara ets molt jove, on tens més marge de millora?

Cada dia treballo per millorar perquè sempre es pot fer alguna cosa més. Tal com està l’esport aquí no veig que pugui arribar a parlar de guanyar Jocs Olímpics o alguna cosa així, però sempre es va a buscar la màxima posició.

Com està el patinatge pel que fa a practicants i instal·lacions?

Hi ha moltes restriccions a l’hora de tenir disponibilitat d’instal·lacions, i jo entreno de dilluns a dijous aquí, i divendres i dissabte vaig a Puigcerdà per aprofitar més les hores de patinatge.

Pel que dius, és molt sacrificat. És fàcil compaginar-ho amb els estudis?

No gaire, perquè amb la constància dels entrenaments, tant de patinatge com de preparació física, és difícil. Ara faig segon de batxillerat i l’any passat a primer em va costar una mica. Ara intentaré combinar-ho tot més.

Quin és el teu ídol?

La meva generació de nois patinadors és la que diuen de Javier Fernández, pel que hem tingut al davant, però a mi personalment m’agrada molt el japonès Yuzuru Hanyu, que ha estat dos cops campió olímpic, i personalment sempre he intentat fixar-me en els seus programes per intentar millorar com ell ho feia.

T’hi veus tota la vida en aquest esport?

M’encantaria seguir molts anys perquè m’encanta competir en aquest esport. És molt maca l’alegria quan surt un bon programa i la ràbia quan no et surten bé les coses. Després, més a llarg termini també m’encantaria ser entrenador de patinatge, perquè m’encanta. Ara dono classes als petits, per obtenir uns calés i ajudar el club, i pensant més endavant també m’agradaria fer-ho amb gent de més nivell que representi la federació.

Quin és el següent gran repte?

L’Open d’Andorra, al novembre, que és molt especial.

Quin és el teu somni?

Disputar uns Jocs Olímpics d’hivern, sempre ho he volgut, i m’encantaria que fos representant Andorra.