“Planificar la jornada no ha d'afegir cap pressió negativa”

Vostè és dels que s’organitza el temps per no perdre ni un minut?

En realitat, el temps no es pot organitzar ni gestionar. Som nosaltres els que ens hem d’organitzar per tal que al final del dia no ens quedi pendent cap de les tasques que havíem de fer.

Hem de viure, doncs, en funció de l’agenda del dia?

Més aviat es tracta d’aprendre a planificar el dia i no deixar-ho tot per a l’últim moment.

Per molt que vulguem, no podem planificar els imprevistos.

És cert, però també cal veure què és realment un imprevist i com afecta el que havíem planificat fer. Que un amic ens truqui per anar a caçar bolets pot ser un imprevist, però potser en aquell moment no és prou determinant per canviar la nostra planificació. Hem d’intentar que la planificació no ens suposi una pressió negativa, sinó una tensió positiva.

També es dona la paradoxa que per planificar el temps hem de tenir temps.

Li ho explicaré amb un conte. Dos llenyataires competien a veure qui era capaç de tallar més llenya. Al cap d’un temps de començar, un d’ells va marxar i al cap d’una estona va tornar i va seguir tallant llenya. I va fer el mateix encara uns quants cops abans d’acabar la competició. Al final va guanyar el que s’havia absentat diverses vegades. L’altre es va queixar: com pot ser que hagi tallat més llenya si hi ha dedicat menys temps? Llavors es va saber que el llenyataire que marxava ho feia per esmolar la destral.

Conclusió: la planificació mai no és una pèrdua de temps.

Exactament.

I, quan tens un mal dia, no és millor deixar-ho per demà que encaparrar-s’hi a continuar?

Amb això succeeix com amb els verins, el que mata és la dosi. Tots hem deixat algun cop una feina per l’endemà perquè no te’n surts de cap manera, però fer-ho per costum és contraproduent. Per això, cadascú ha d’aprendre quin moment del dia li convé més per al que ha de fer i planificar la feina en conseqüència.

Planificar el que has de fer dia rere dia no ens converteix en una mena d’autòmats?

No, sempre que allò que fas contribueixi de manera positiva a assolir el teu propòsit a la vida.

Fixar-te uns objectius a assolir és una bona estratègia?

Fixar objectius és positiu perquè reforça en la persona la percepció de la importància del que fa. El problema és quan els objectius es fixen de manera inadequada o són impossibles d’assolir.

Al guió del curs parla dels “lladres de temps”.

Em refereixo a les xarxes socials: poden ser eines molt útils, sempre que els dediquem el temps just perquè no ens el robin de coses més importants.