“El paganisme és la tornada a les arrels del patrimoni”

Vostè és valencià, però té lligams amb el Principat.

Sí, amb Andorra tinc molts lligams d’amistat, de cultura i també hi vaig estar vivint durant un any. Els meus pares van venir a treballar amb uns familiars que hi residien quan jo encara no anava a l’escola. Després, vaig decidir mantenir el lligam amb el país.

La majoria de les seves obres són en aragonès comú.

Quan vaig començar a escriure poesia, feia servir paraules que no trobava al diccionari. És una mena de recuperació de la llengua dels meus avantpassats, de la qual ja només queden alguns residus, ni tan sols un dialecte pròpiament dit.

En quin sentit ho diu?

Soc d’una comarca de l’interior de la província de Castelló, l’Alt Palància, que toca amb l’Aragó. I la meva àvia recordava que en la seva joventut encara s’utilitzaven aquestes formes verbals, i per a mi va ser un procés que em dirigia el nord.

També ha escrit i traduït textos en asturià.

Bé, hi vaig començar a escriure per una qüestió sentimental. Vaig estar molt vinculat amb el moviment cultural que ha arrelat a Astúries i compta amb autors coneguts a tot Espanya. Escrivia en un diari i quan va desaparèixer, jo també ho vaig fer.

Entre les seves obres, hi destaquen textos teatrals.

He escrit unes quatre o cinc obres de teatre, i l’última tracta del territori valencià. La vam estrenar el mes de maigpassat i al novembre la tornarem a representar a la Universitat de València.

Durant la seva trajectòria ha realitzat diverses ‘performances’ en el paganisme. Què l’ha portat a aquesta vessant?

Per a mi és la recuperació de la tradició, fins a una recerca espiritual, tot i estar desapareguda. El paganisme és la tornada a les arrels del patrimoni.

Una de les seves ‘performances’ va ser al Principat.

Sí. L’any 2003 en vaig fer una a sis esglésies, i vaig fer una mena de ritual davant i al costat d’elles tocant una espècie d’instrument, tot vestit de negre. Andorra, amb un coprincipat episcopal, és un lloc idoni.

Va estudiar Comunicació Audiovisual, s’hi va arribar a dedicar?

Professionalment no. Vaig escriure la meva tesi sobre la construcció metafòrica en el cinema de Weimar, i també vaig col·laborar en diverses publicacions abans de decidir-me per l'edició i la traducció de textos.

Avui presenta el llibre ‘Bel Diya/ Algún día’.

És una antologia poètica dels poemaris que vaig escriure entre l’any 1989 i el 2000 en aragonès comú i en castellanoaragonès. Són cinc reculls de poemes.