“La memòria emmagatzema fets que no van passar mai”

Vostè és biomèdic i neuròleg.

Vaig començar amb telecomunicacions i l’electrònica per especialitzar-me en enginyeria biomèdica.

I després ve la neurociència.

L’enginyeria biomèdica requereix una gran especialització i jo ho vaig fer en el cervell. En la neurociència cognitiva, enfocada a l’estudi de processos cerebrals més complexos com l’atenció, la memòria o la percepció.

I ara és al Regne Unit.

L’art de la màgia m’hi va portar fa vuit anys. Per un llibre, Els Enganys de la Ment, de dos neurocientífics que començaven a aplicar l’art de la màgia per estudiar el cervell. Em va il·luminar, ja que feia molts anys que em dedicava a la màgia. El vaig llegir en una nit i vaig adonar-me que podia aplicar i combinar tots els meus coneixements de màgia i enginyeria biomèdica a investigar el cervell.

I què va fer?

La setmana següent vaig trobar un laboratori a la Universitat de Leicester que estava interessat en la meva proposta. Als 20 dies de llegir el llibre vaig prendre rumb cap a Anglaterra per començar la investigació. Em van oferir quedar-m’hi per fer un doctorat en neurociència cognitiva usant la màgia. En acabar em vaig traslladar a Londres per continuar amb la investigació. Va ser un llibre el que em va canviar la vida.

I ara viu a Londres.

Vaig tenir la gran sort de poder treballar en un laboratori amb un equip genial, però aviat em vaig adonar que a part de la investigació acadèmica volia utilitzar la neurociència per ajudar les persones i professionals de diferents àmbits. Amb la meva col·lega Aria hem creat Braingic, una empresa on a més d’investigar, s’entrena i forma empresaris en la presa de decisions, les emocions o els mecanismes atencionals.

Com s’aplica la neurociència al dia a dia de les persones?

La neurociència ajuda els humans a entendre els humans i això és un exercici quotidià, més enllà del que facis a la teva vida.

Com fa servir la màgia?

La màgia és una de les eines més fascinants per explorar el cervell, ja que ens ajuda a entendre millor que la realitat que percebem és una experiència subjectiva, que els mecanismes atencionals són bastant limitats i que la memòria emmagatzema fets que no van passar mai. La màgia és un art molt complicat que els mags van aprendre a la perfecció per crear il·lusions impossibles. Milers d’anys enrere ja es van adonar de fenòmens cognitius que no van ser descoberts científicament fins fa un parell de dècades. És una llàstima que un art mil·lenari com la màgia no s’hagi tingut en compte abans per estudiar el cervell.

El país pot atraure el seu talent?

Somio en una Andorra amb centres d’investigació reconeguts internacionalment.