Vist des del cel, des d’un avió que arriba en plena nit i comença a baixar sobre l’aleshores ja freda sorra del desert, Dubai es dibuixa com un grapat de diamants que algú ha deixat dispersar caòticament, ordenats, però, per fileres ben arrenglerades de focus de llum daurada. Aterra el viatger aleshores amb la imaginació captivada per una visió pròpia de les Mil i una nits. Transita després per aquell gegantí aeroport on van a parar milers de vols diaris que solquen el món en totes direccions. Kilòmetres i kilòmetres, li sembla, d’instal·lacions aeroportuàries. I quan per fi surt a
Res de paradisos! Os hauria de fer vergonya de donar ales a països que tenen la dona esclavitzada i com Ciutadana de segona. Ni emirats ni dubais ni dohas... Mentre no assimilin l'igualtat dona-home, s'haurien de bloquejar els negocis amb ells. Casaments de canalla, burkas, hyabs...i aquí a Europa no es poden acceptar aquestes senyals de sotmetiment de la dona. Com no repareu en axó les/els feministes??? Axó si que es un cavall de Troya per l'evolució!
Respondre