A la vora del Po

Per als futboleros Torí és la ciutat de la Juve. Per als amants del motor allà on es fabriquen els Fiat. Per als catòlics allà on es guarda el sant sudari que, creuen, va cobrir el cos de Jesucrist al sepulcre. Però el cert és que Torí no està en el rànquing de les ciutats italianes a les quals un turista estranger frisa per anar. La competència és ferotge. Però la capital de la regió del Piemont val una visita. Primera capital d’Itàlia, allà on es trepitgi hi ha alguna empremta de la casa Savoia, els monarques que ho van deixar de ser després de la Segona Guerra Mundial, quan els italians van decidir convertir-se en república i castigar el seu darrer rei per la connivència amb Mussolini. A la ciutat s’erigeix el seu Palau Reial, ara museu per visitar, a la plaça del Castell. La plaça Vittorio Veneto és, de les múltiples que hi ha al centre de la ciutat, la de l’animació nocturna. Apareix un cop s’acaba la via Po i per la part sud connecta precisament amb la vora del riu Po. Originàriament va portar el nom de Víctor Manuel I però la victòria contra l’Imperi Austrohongarès a la batalla Vittorio Veneto (a la Primera Guerra Mundial) va canviar-li el nom. A la nit hi ha múltiples locals de copes i durant el dia el visitant es pot asseure en una de les diverses terrasses instal·lades, observar els edificis senyorials que la voregen i gaudir de l’animació. És una plaça molt àmplia, així que sovint s’ha convertit en escenari d’esdeveniments populars. Un cop es creua el riu Po el vianant es troba amb l’església della Gran Madre di Dio, temple que també, i com no podia ser d’una altra manera, té relació amb els monarques Savoia: es va construir per celebrar el retorn al poder de Víctor Manuel I el 1814. Des de l’escalinata de l’església es divisa la plaça Vittorio Veneto en tota la seva amplitud, la serralada dels Alps al fons i, a la dreta, l’agulla de la Mole Antonelliana, símbol de la ciutat. Qui esperi de Torí una ciutat industrial i grisa s’endurà una sorpresa, amb tot d’edificis barrocs o neoclàssics, grans places i bulevards. Però on sí que és palpable la industrialització és en la seva economia. És la tercera ciutat més rica d’Itàlia després de Roma i de Milà.

Recomanem

Mole Antonelliana Amb prop de 168 metres, durant anys va ser l’edifici més alt de la ciutat. Avui encara n’és el símbol, a banda de ser la seu del museu del cinema local.