x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Cáparra

La ciutat amagada

Cáparra (Càceres, Espanya).

La ciutat amagada

Cáparra (Càceres, Espanya).

P. M. V.
Actualitzada 09/08/2019 a les 06:48
Els llibres de text d’història de l’art destacaven un arc romà tetràpil únic a la península Ibèrica situat al nord de Càceres. Sobresortia enmig d’oliveres, resistent al pas dels segles. Ben a prop es podia saltar sobre lloses de granit camuflades entre herbes, i disperses per parets i camins de finques de la zona es trobava més d’una pedra ben modelada i algun mil·liari, que sumat a la proximitat de la ruta de la Plata i a referències documentals revelava que l’arc de Cáparra no estava sol. Quan el pressupost ho va permetre es va començar a rescatar de l’oblit una pàgina de la història –aquesta, perquè racons per recuperar no en falten– i on els investigadors situaven les runes les excavacions arqueològiques encara sense acabar han fet emergir una ciutat romana datada l’any 74. Un enclavament pròsper en ser pas obligat en la ruta d’Emèrita Augusta (Mèrida) a Astúrica Augusta (Astorga), dins l’antiga Lusitània, que va ser ciutat de mida mitjana a la Hispània romana.
El jaciment deixa a la vista una muralla amb tres portes; un amfiteatre, que evidencia la riquesa del municipi; necròpolis, residències de famílies benestants i cases de veïns i dues vies que vertebren la població amb botigues i tavernes en edificis porticats fins a l’arc. Una troballa excepcional són les termes, un centre de relax on es distingeix zona de banys, sauna, piscines petites, palestra (el gimnàs dels romans) i el sistema de conducció d’aigua calenta amb un forn subterrani. I les lloses ben alineades mostren ara el fòrum públic, amb basílica i tres temples. Un conjunt que la visita al centre d’interpretació, ple de les restes descobertes, ajuda a entendre l’esplendor de Cáparra.
L’arc símbol de la ciutat és una construcció singular de quatre arcs i quatre pilars, amb 13 metres d’alçada i pedestals per a estàtues eqüestres, i es considera la culminació de la monumentalització del nucli, nascut sobre un assentament dels vetons. La caiguda de l’imperi i el període musulmà van despoblar Cáparra, que recobra protagonisme com a referent de la Via de la Plata, una calçada conservada parcialment que recorda la rellevància històrica d’Extremadura.
 
Recomanem
Gabriel i Galán
El pantà proper al jaciment dona l’opció de fer un bany, pescar o practicar esports aquàtics com el piragüisme en les habituals jornades de sol de Càceres.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts