“L'escenari no és el que fa por, és que agradis al públic”

Dos concerts en dos dies. Hi haurà diferències? L’escenari hi influeix?

He canviat algunes coses. Per al d’avui he triat peces més conegudes dins del jazz i del swing i al de dimecres he afegit un repertori una mica renovat. I l’escenari sí que influeix. A les Bons, si fa bo hauria de ser a l’aire lliure, és un lloc emblemàtic i fan jocs de llums amb l’església. I a l’Auditori ja és un concert més formal.

Content amb els ‘bolos’ que van sortint?

Sí, bastant. M’agrada, m’ho passo molt bé.

També es dedica a la docència. És difícil compaginar-ho?

A l’estiu tinc més temps, però si surten concerts els intento fer tots.

S’ha plantejat triar entre una cosa o l’altra?

M’ho he plantejat molts cops però aquí, a Andorra, és difícil només viure de ser concertista.

Vostè ho tenia clar que volia dedicar-se a la música.

Sí, de fet vaig començar als quatre anys i cap als 11 o 12 ja vaig tenir clar que volia dedicar-m’hi.

Molt aviat.

Vaig fer els estudis per ser docent per tenir una cosa fixa però vaig fer la doble carrera al conservatori per ser concertista. Ho he compaginat sempre.

Es planteja tenir un repertori amb temes propis?

M’agrada molt interpretar el jazz i el swing, peces conegudes per molts però intentar-ho fer a la meva manera, una versió més meva. Compondre peces ens ho hem plantejat amb el duet que tenim amb la pianista Teresina Ser­ra per tenir un segell propi. Però també és un repte tocar peces que han interpretat grans músics i que agradi a la gent.

I per què el saxo?

Vaig canviar bastant, acordió, piano, després la trompeta, fins que vaig trobar el saxo. Suposo que el professor em va motivar.

I què el va fer decidir que aquest era el seu instrument?

Crec que la sonoritat.

Parlant de compaginar... també ha de trobar temps per assajar i practicar...

Sí. L’instrument s’ha de tocar cada dia sí o sí, si no es perd nivell.

Una professió sacrificada...

Bastant. Però després compensa. Dediques molts anys a una formació molt intensa, que et treu moltíssimes hores però després acaba donant fruits, de satisfacció personal i cap als altres.

És complicat l’escenari?

L’escenari no és el que fa por, és que agradis al públic que t’escolta. I la vergonya no es perd mai, l’únic que aprens a gestionar-la.

Recorda el primer concert?

Sí, nerviós i mort de vergonya [riu].