“En una prova d'orientació, si corres massa, et perds”

Com està concebuda aquesta cursa?

Cada any preparem dos circuits: un de llarg, de caràcter més tècnic, i un de curt, més familiar i accessible. Sempre volem oferir aquests dos nivells de dificultat ben diferenciats, perquè hi pugui participar tothom.

Quines característiques té cadascuna de les proves?

El circuit llarg té un total de 15 fites, i és molt recomanable fer-lo amb brúixola, ja que això ajuda molt a l’hora de localitzar els punts, tot i que sense brúixola també es pot realitzar. En tot cas, és una mica més tècnic que el curt, que és per a tots els públics, amb 6 fites.

Guanya el primer que passa per totes les fites?

Sí, la persona o equip guanyador és el que aconsegueix trobar totes les fites, o el major nombre de fites, en menys temps. I si hi ha empat, guanya el que arriba abans.

El nivell de dificultat és similar al d’altres proves?

Estem parlant d’una cursa popular, de manera que no es fa excessivament difícil, perquè hi ha curses d’orientació que són molt tècniques, amb fites molt amagades que has de trobar amb unes coordenades molt precises. Aquesta està molt més enfocada al públic en general.

Cada any es fa en la mateixa zona?

Sí, al Coll d’Ordino, tot i evidentment les proves no són iguals, perquè hi ha gent que repeteix i seria absurd que les fites estiguessin als mateixos emplaçaments. Els únics criteris que es mantenen són el punt de sortida, que sempre es fa des del mateix lloc, i que no s’hagi de travessar la carretera, de forma que tota la cursa es du a terme al mateix costat, a la zona del Bony de les Neres, que és un bosc interessant per fer orientació.

De quines eines disposen els participants?

Als corredors se’ls proporciona un mapa de la zona amb les fites marcades i unes referències o pistes per trobar-les, i se’ls dona unes consignes i unes delimitacions de la zona. Una brúixola pot ajudar.

Quines característiques ha de tenir un bon esportista de curses d’orientació?

El més important és estar motivat i amb ganes, i saber orientar-te mínimament. Amb aquestes condicions, tot surt bé. Tots hem tingut un mapa a les mans: t’has de concentrar, mirar on ets, interpretar unes indicacions... No és tan difícil com sembla.

Es tracta d’anar ràpid...

Ràpid, però tampoc massa. Perquè en proves d’orientació, si corres més del compte, tens el perill de no anar concentrat i perdre’t, o passar-te de llarg. Has daplicar-te a fons, saber on estàs en tot moment i anar el més ràpid possible però sense perdre el control ni despistar-te.