“Hem de saber gestionar l'ús d'eines digitals a l'escola”

Si encara sabem ben poc del cervell humà, com pot ser un model per estudiar altres sistemes?

És cert que en sabem poc, del cervell humà, però en sabem prou per entendre que funciona d’una manera integrada. Sabem que està dividit en àrees interrelacionades, i sabem que entre aquestes diferents àrees s’estableixen multitud de connexions neuronals, encara que no sabem per on passen aquestes connexions.

Com es trasllada aquest esquema al sistema educatiu?

Qualsevol aprenentatge altera una part de les connexions del cervell. Per tant, aprendre és canviar físicament el nostre cervell. Com més àmplia sigui la xarxa relacionada amb un aprenentatge, més fort serà el record que en tindrem i més profitós ens serà allò que hem après. Tot això implica que un bon aprenentatge ha de ser transversal i contextualitzat.

Posi-me’n un exemple, si li plau.

Imagini que ha d’explicar les regles aritmètiques elementals a una colla de nens petits. Ho pot fer com es feia abans, memoritzant un seguit de taules de sumar, restar... O els pot demanar que imaginin una passejada pel mercat, per exemple, de manera que aprenguin a sumar i restar tot jugant i relacionant alhora l’aprenentatge de diferents conceptes.

Aquesta metodologia no es pot aplicar amb l’actual sistema educatiu?

El sistema actual està concebut amb una estructura pròpia del segle XIX. Els currículums actuals estan tan farcits que els professors prou feina tenen a intentar explicar tot el temari del curs, en lloc de seleccionar aquells aprenentatges imprescindibles per al creixement de l’alumne.

Quins són aquests aprenentatges imprescindibles?

Per exemple, aquells que estimulen capacitats com la creativitat i l’automotivació, entre d’altres.

Els mitjans digitals són una bona eina educativa?

Els mitjans digitals han arribat per quedar-se; per tant, el que cal no és aprendre com funcionen, sinó aprendre a gestionar-los.

Com que cada persona té habilitats i capacitats diferents de la resta, el que vostè proposa, dut a l’extrem, no implicaria un ensenyament individualitzat?

Ben al contrari. Del que es tracta és de fer servir un sistema d’aprenentatge cooperatiu, en el qual una de les tasques del professor consisteix precisament a repartir el treball dins el grup segons les capacitats individuals.

Per què amb els anys cada cop costa més aprendre conceptes i habilitats noves?

Perquè, com la resta del cos, el cervell també envelleix i les connexions neuronals costen més d’establir. Per això és bàsic mantenir el cervell actiu: sense motivació no hi ha aprenentatge.