“En certa manera he après la professió a Burkina Faso”

Vostè va fer el que molta gent, emigrar per la crisi, però va triar una destí que viu en una crisi permanent.

Em deien, quin mèrit que te’n vas a l’Àfrica, a un país tan dur, i jo els contestava el mèrit el teniu vosaltres que us heu quedat aquí a intentar sortir d’aquesta situació de penúria. Havia de decidir què fer i com que ja havia començat un projecte allà [un centre cultural patrocinat per una ONG] i el món de la petita cooperació m’interessava molt vaig decidir marxar. En l’àmbit professional el creixement ha estat increïble i en l’humà l’experiència és molt gratificant.

Ha après a edificar amb pocs recursos?

M’agrada dir que en certa manera he après la professió allà. Aquí comences la vida professional amb un marc de confort perquè la tècnica és la que has après i has anat posant en pràctica, però allà els recursos són limitats, els mitjans humans i tècnics també, i has d’aprendre a fer-ho amb el que tens a mà.

Començant pel material?

Ja havia tingut sensibilitat i interès pels materials de proximitat, per la sostenibilitat, però allà ha estat molt més accentuat. Alhora també ha estat complicat perquè la gent vol renunciar al material tradicional, a la terra, a la pedra, perquè s’associa a la pobresa, i has d’anar vencent poquet a poquet també aquestes reticències.

La conferència l’ha titulat ‘Lliçons apreses a Àfrica: projectes LowTech/LowCost a Burkina Faso’. Un titular prou gràfic.

Serà una xerrada molt de procés, molt d’explicar com construïm allà, que la gent entengui les dificultats, els reptes i alhora la satisfacció que provoca poder arribar a fer les coses que fem amb els mitjans que tenim. Un reconeixement a la gent d’allà, perquè veig el mèrit de fer el que fan a 40 graus, sense gairebé mitjans. Quan em donen veu m’agrada poder-ho explicar. I també per lluitar contra aquest estereotip que nosaltres anem a ensenyar a la gent allà, no, no, a mi m’han ensenyat, per exemple a fer voltes de canó o voltes catenàries.

Un projecte constructiu a Burkina Faso és pura funcionalitat?

Sí, hi ha una dita en arquitectura que és Forms follows function, la forma ve donada per la funció, i en aquest cas és absolutament pertinent: què puc fer amb el menor ús de recursos.

L’arquitectura també és això.

Una de les coses per mi bones que ha tingut la crisi és això, anar a l’essència d’allò que és necessari, què puc fer amb un pressupost més limitat. I Burkina Faso és un país instal·lat en la crisi i has d’aprendre a fer-ho.

En què treballa ara?

Bàsicament he fet equipament sanitari i educatiu i ara estic fent tot un complex escolar. També hem fet una maternitat i un bloc oftalmològic, que ha rebut finançament del Govern d’Andorra.