Naiara Escabias

“Em sento molt còmoda i identificada amb la fotografia”

Va guanyar el premi de fotografia Talentejant d’enguany. Andorrana de 20 anys, estudia fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, a Barcelona. Ha guanyat diversos premis relacionats amb les arts plàstiques i visuals al país.

“Em sento molt còmoda i identificada amb la fotografia”Carles Faneca

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Com i quan es va interessar per la fotografia?

M’hi vaig començar a interessar ja des de molt petita. M’agradava i, a més, el meu avi també era molt aficionat a la fotografia. Suposo que d’aquí va néixer l’interès. Després aquest interès va anar in crescendo. La veritat és que realment se’m donaven bé tots els estudis, però crec que la fotografia era més per a mi, era al que em volia dedicar. Em sento molt còmoda i identificada amb la fotografia.

Quin tipus de fotografia li agrada més?

M’agrada més la fotografia artística i d’autor que no pas la d’altres camps. Però, és clar, per dedicar-m’hi potser m’agradaria fer coses com ara reportatges o tractar més el món del Photoshop.

Com d’important és el retoc d’imatges en aquest món?

Crec que és molt important. Ara mateix tot passa pel Photoshop a l’hora de sortir publicat. Als reportatges no, però sí a revistes, diaris o Internet.

Què no pot faltar en una bona fotografia?

Doncs una bona imatge ha de tenir sobretot molt bona llum i que tingui una composició estudiada. Però el que no pot faltar és que una fotografia transmeti quelcom. Si no dius res en una fotografia no vas enlloc.

Una mateixa imatge pot expressar coses diferents?

Si la idea que vol transmetre la fotografia no és gaire clara, cada individu pot percebre coses molt diferents. Depenent què hagi viscut cadascú ho interpretarà d’una manera o una altra.

I al treball premiat del Talentejant, què volia transmetre?

El que volia mostrar realment són les cares ocultes que té cada individu. En aquest cas ho vaig fer a través de la dansa i la fotografia en conjunt. Qui som i com ens sentim. A vegades ens costa més expressar-nos amb les paraules que amb el propi moviment i expressió del cos.

Hi ha talent jove a Andorra?

Crec que sí. Més que res l’únic que falta és visibilitat i que ho valorin. Trobo que l’art està molt poc valorat a Andorra. Caldrien més concursos com el Talentejant o que als artistes se’ns deixin sales per mostrar tot el que fem. Falta també que es faci una mica de publicitat d’aquest món. Quelcom que faci que la gent s’interessi per l’art i sobretot per l’art que fan els joves.

Per què creu que passa això?

Falta aquesta cultura d’art a Andorra. Potser si anem fent coses com el concurs Talentejant, portem més art o promocionem l’art que hi ha al país, suposo que a poc a poc s’aniran interessant més per aquest món.

Quin és el seu espai favorit del país per fotografiar?

Les muntanyes, sobretot. A Andorra tenim uns paisatges i uns llocs que són meravellosos.

tracking