Manuela Rodríguez
“Vaig començar a treballar als 14 anys i no he parat”
Ha rebut un homenatge de la Unió Hotelera. 64 anys. De Granada. Als 17 anys va començar a treballar de cambrera al menjador d’un hotel i des de llavors ha estat vinculada al sector. Durant més de vint anys va ser cambrera de pisos.
“Vaig començar a treballar als 14 anys i no he parat”
Enhorabona per l’homenatge.
No m’ho esperava!
No ho sabia?
En sabia alguna cosa però a la Unió Hotelera no em van parlar tan clar, em van dir que hi havia un petit detall però no em va explicar res més.
Vostè treballa a la Unió Hotelera i durant més de 20 anys va ser cambrera de pisos.
A l’hotel Florida, durant 23 anys. Fa uns anys el van tancar per fer-hi pisos. Els meus fills eren petits quan vaig entrar a treballar. Amb tres nens i el sou del marit no hi arribava. Des dels 14 anys que vaig començar a treballar que no he parat de fer-ho.
Expliqui-m’ho.
Als catorze anys vaig marxar a Barcelona a treballar i després vaig venir a Andorra. Durant un temps vaig tornar a Granada un altre cop fins que al final vaig tornar a Andorra per ajudar la meva germana amb els nens.
Té 64 anys i la jubilació a prop.
Faré els 65 a l’octubre. És que saps què passa?
Què potser la pensió no serà per tirar coets?
Això una cosa. I després que no estic acostumada a estar a casa meva tots els dies, i és el que diu la meva filla: “Mama t’avorriràs.” Tampoc soc una persona de sortir gaire.
Parli’m de la feina de cambrera de pisos. Quantes habitacions podien netejar en un dia?
N’hi havia deu, n’hi havia dotze, darrerament ja es passaven una mica. Els hotels són esclaus. Tota la vida he treballat en hotels, la primera feina que vaig tenir, de ben joveneta, va ser al menjador i era esclau total. Tenia disset anys, després em vaig casar, vaig tenir els nens i hi va haver un temps que no vaig treballar.
Els horaris, treballar en dies festius... és dur?
Des que vaig deixar de treballar a l’hotel el dia de Nadal tinc festa i estic amb la meva família, però quan estàs en un hotel el dia 25 has de treballar.
I els seus fills? Ho entenien?
Es quedaven amb el pare, els diumenges estaven pràcticament amb ell. També vaig treballar un temps fins a les dotze de la nit.
Els clients aprecien el treball de la cambrera de pisos?
No, hi ha gent que no. A mi em van arribar a tractar de lladre només perquè havia canviat la maleta de lloc. Però al contrari també. Hi ha gent de tot, bona i dolenta.
L’han homenatjada com a dona treballadora. Com veu vostè les reivindicacions d’igualtat?
Bé. Els meus fills quan eren petits havien de fer el llit abans d’anar al col·le perquè jo treballava i ho feien tots, no hi havia diferència entre la nena i els nens. Si una posava la taula, l’altre la desparava i l’altre havia de rentar els plats a la nit. Els he ensenyat el mateix.