“Som la parròquia que més promou la cultura popular”

Com et sents ara que ets pubilla?

Molt emocionada. Recordo que quan estava a l’escenari i em posaven la banda tenia ganes de plorar però no em sortien les llàgrimes. Per mi ser pubilla és un honor i estic segura que serà molt gratificant.

Vas superar diverses proves i algunes rivals. Va ser molt dur?

De fet només es va presentar una altra noia, de manera que només en vaig haver de superar una. Per a l’examen sí que vaig mirar alguns noms de polítics, perquè no sempre estàs al dia, però els llocs emblemàtics de la parròquia els portava molt bé.

Dius que només us vau presentar dues noies, què fa que hi hagi aquesta poca participació?

Doncs no ho sé, la veritat, perquè per mi és un honor ser-ho, però suposo que algunes no coneixen prou les tradicions o no en volen formar part.

Per què creus que passa?

Tampoc ho sé, la veritat. Sé que ser pubilla és una gran responsabilitat i implica dedicar temps a la parròquia. Suposo que en el fons el jovent no està gaire implicat en aquestes coses culturals.

Estudiant a Tolosa, com ho compaginaràs?

En principi no hi ha d’haver problema perquè vinc molt sovint i torno cada cap de setmana, així que estaré als actes més destacats. És bastant dur viure fora de casa però, per una banda, tinc ganes de viure aquesta experiència i, per l’altra, m’agrada ser aquí.

Què et diuen les amigues?

Elles estan molt contentes, encara que algunes ni tan sols saben què és ser pubilla, però a mi m’encanta i se n’alegren molt.

I la família?

Imagina’t. Vinc d’una família molt implicada culturalment a la parròquia, encara que jo soc la primera pubilla de casa. La meva àvia participava en el Pessebre vivent i el meu oncle-avi va fer les carrosses dels Reis d’Orient.

Què és el que et fa més il·lusió d’aquesta nova etapa?

Segurament el fet de poder representar la parròquia i el país sencer, perquè només a Escaldes tenim aquesta figura. També anar als actes que es fan, sobretot a Catalunya, i estar acompanyada del meu pubillatge; amb l’hereu, la dama, la pubilleta i l’hereuet.

Perquè, creus que no n’hi ha a la resta de parròquies?

No ho sé, però sí que tinc clar que a Escaldes tenim una cultura tradicional molt arrelada. Tenim l’esbart més antic del país i seguim les tradicions. En aquest sentit, som la parròquia que més promou la cultura popular.

Creus que caldria modernitzar aquesta figura?

Personalment a mi m’agrada tal com és. És veritat que el fet que hi hagi poca participació podria ser que demanés un canvi, però sincerament no sé quin.