“Hi ha connotacions en la bruixeria de trista actualitat”

A què atribueix l’expectació que aixeca encara avui la bruixeria?

Potser es deu al fet que hi ha molta bibliografia i que és un tema amb molts vessants, com ara els judicis, les qüestions de gènere, certa forma de dissidència, i molts d’altres, que fan que la cacera de bruixes es pugui entendre en certa manera com un tema amb connotacions de trista actualitat.

Quins d’aquests factors el van moure a estudiar la bruixeria a casa nostra?

Vaig triar aquest tema perquè, malgrat l’abundant bibliografia, hi ha molts pocs títols relacionats amb la bruixeria a Catalunya i Andorra. Hi ha alguns estudis locals, però cap que n’aportés una visió de conjunt, que és l’objecte de la meva tesi doctoral.

Què canvia a principi del segle XV perquè es comenci a perseguir la bruixeria, quan no s’havia perseguit mai abans?

No hi ha una sola causa, sinó que conflueixen diferents factors de tot ordre que fan que en aquell moment cristal·litzi la idea d’aquesta mena de nova secta que s’identifica amb la bruixeria.

Per què en un primer moment els judicis es concentren a ter­res de muntanya?

No és tant per raó del territori, sinó per raons polítiques i de jurisdicció dels tribunals. A les regions on hi havia un poder judicial autònom fort, la cacera de bruixes esdevé molt intensa. És el cas dels territoris de l’actual Suïssa o dels Països Baixos, i també a les valls pirinenques.

Com és que a les bruixes no les jutjava la Inquisició, atès que se les acusava de tenir tractes amb el diable?

La Inquisició va intentar ocupar-se’n, però era una institució molt centralitzada i a Catalunya es va trobar amb unes autoritats locals molt zeloses de la seva jurisdicció, i no se’n va sortir.

Quins arxius ha consultat?

Aquest ha estat un dels grans problemes de la recerca, perquè, en tractar-se de tribunals locals, la documentació està molt dispersa, sovint en arxius privats, quan no s’ha perdut. En aquest sentit, Andorra és un país privilegiat per la riquesa i importància del fons del Tribunal de Corts.

Als judicis que ha estudiat, se’n desprèn un estereotip de les dones acusades de bruixeria?

Hi ha dones de tots els estrats socials, tot i que en molts casos són dones grans, sovint vídues, i també es palesa que, en un entorn sense cap teixit solidari, les dones de baixa condició social es troben en una situació més fràgil.

Què passava amb les famílies de les dones condemnades?

Per a les famílies era un desastre absolut. Les dones sovint heretaven la fama de bruixa per a tota la vida; a banda que de la nit al dia es podien trobar amb els béns comissats i sense cap recurs.