“La bioètica posa en joc creences fonamentals”

Què és la bioètica?

La bioètica no té una definició canònica, però diria que és la part de l’ètica aplicada que s’ocupa de problemes amb l’origen i el final de la vida, així com de la reproducció.

Quan es va desenvolupar aquesta disciplina?

La bioètica pot tenir uns 50 anys. La seva aparició està vinculada amb el desenvolupament de les noves biotecnologies i amb la crisi de la moral tradicional d’origen religiós. Per tant, és una reflexió relativament nova sobre temes com l’avortament o l’eutanàsia.

Per tant, la bioètica està estretament vinculada amb el creixement tecnològic i canvis en la moralitat.

Crec que hi ha dos motors que impulsen la bioètica. El primer és la biotecnologia i aquest fet es pot veure en qüestions com ara la reproducció assistida, que abans no existia, o en l’eutanàsia. I és que abans un es moria a casa sense metge i ara la mort és a l’hospital. L’altre motor és el que s’ha anomenat la crisi de l’ètica tradicional, que és allò que permet reflexionar si l’avortament és legítim o no ho és, per exemple.

La bioètica és només un camp de reflexió o la bioètica representa una posició determinada en tot aquest debat?

És un camp de reflexió on es plantegen aquests problemes i per descomptat hi ha partidaris del sí, del no i del depèn. La bioètica no es compromet amb tesis determinades, tot i que hi ha bioètiques més conservadores i més laiques. En relació amb l’avortament hi ha tota classe de posicions.

Quins són els problemes més importants als quals s’enfronta aquesta ètica de la vida?

Els problemes més candents? Hi va haver un filòsof americà, Ronald Dworkin, que va dir que cap tema dividia tant la societat nord-americana com l’avortament, que és un tema per definició molt controvertit. L’eutanàsia segueix sent un tema controvertit i avui dia potser la maternitat subrogada. La bioètica sempre posa en joc creences fonamentals.

A Andorra la qüestió de l’avortament centra l’agenda política.

Cada comunitat política és filla i depèn d’uns factors que a vegades inclinen la balança en un sentit o en un altre. El fet que un dels Coprínceps sigui dignatari de l’Església catòlica pot plantejar un problema a l’hora de legislar. Entenc que a Andorra el pes de la creença religiosa sigui rellevant, però en una societat democràtica sempre ha de prevaldre l’opinió de la majoria.

És possible arribar a solucions en els problemes de bioètica?

Jo crec que alguns s’han anat tancant amb el temps. Un exemple seria l’ús d’anticonceptius. Tot i això, costarà més tancar alguns altres temes. La bioètica és una part de l’ètica, l’ètica és filosofia i per definició la filosofia desafia les nostres creences.