“He ajudat a recuperar dues vegades aquesta tradició”

Va ser una demanda que ens van fer el comú i proturisme. Ens van dir que els interessaria que es tornés a fer i si nosaltres estaríem disposats a repetir-la, i ens ho vam prendre amb molta il·lusió.

I per què a vosaltres?

Perquè som tres o quatre persones que ja hi participàvem als anys 80, just abans que desaparegués per segona vegada. Recordo que ens ho passàvem molt bé i quan ens ho van demanar, vam dir que sí, així que he recuperat aquesta tradició dues vegades, però espero que algú ens prengui el relleu.

No tenen intenció de repetir?

Sí que ho farem, però el que ens agradaria és que el jovent de la parròquia se la faci seva, com ho vam fer nosaltres en el seu moment. Ens està costant però en el moment que ells s’animin, farem un pas al costat.

Com ha canviat la manera de representar els contrabandistes fa 25 anys i ara?

Ha tornat amb més força del que es va deixar. Recordo que un dels problemes que teníem és que cada vegada érem menys i ara la gent té ganes de fer-ho. Ara som més dels que érem quan ho vam deixar.

Va ser aquest el motiu pel qual va desaparèixer la tradició?

Sí, però ja havia passat abans. Fa més de vint anys la vam voler recuperar i, per fer-ho, vam demanar ajuda als padrins que ho havien fet abans que nosaltres. No sé ben bé per què es va abandonar a la seva època, però la manca de gent és desmoralitzadora.

Sembla com si lamentés una certa manca d’implicació.

No, no, en cap cas. Cadascú és molt lliure de fer el que vulgui. Jo m’hi vaig implicar perquè m’agrada, perquè m’ho passo bé i perquè és una tradició molt antiga del poble, però també dic que quan tingui el relleu, estic disposat a deixar-ho. És qüestió de trobar la gent i el moment adequat.

Posen molt èmfasi a marcar distàncies amb el d’Encamp.

Perquè són dues realitats diferents. La història és diferent perquè ells jutgen uns contrabandistes de veritat, mentre que nosaltres ho fem a uns pobres turistes que parlen patuès. El nostre no és tan sarcàstic com el seu, i nosaltres tenim la nostra manera de fer-lo.

I tenen l’ajuda de la coral Casamanya i de l’esbart de les Valls del Nord.

Va ser perquè nosaltres no sabem ballar gaire bé el contrapàs i per això els vam demanar ajuda. Vam usar l’esbart com a mestre i des de fa tres anys, comptem sempre amb ells. La Coral, a més, canta la cançó Més enllà de la llei, que diu molt per l’acte.

I fan ballar els cònsols.

I el públic també. És la penitència. (Riu). És una manera que tothom s’impliqui en el Carnaval.