“La millor educació sexual es fa durant la infància”

Quina és la filosofia d’aquestes sessions?

La idea és intentar acompanyar les famílies sobre com educar els fills en matèria sexual, a partir dels seus dubtes, de les qüestions que puguin sorgir a casa des que els infants són ben petits.

No és fàcil tractar aquests temes amb els infants.

És normal que els pares es bloquegin quan els fills expressen dubtes, per això és important donar-los eines per afrontar aquestes situacions.

Quin és el secret?

La clau és no enredar els nens amb mentides. Si el teu fill de cinc anys et pregunta d’on venen els nens i tu li resols els dubtes de manera sincera, no tornarà a preguntar. Si en canvi et nota certa incomoditat o li vas donant allargues, aquella criatura es queda amb la sensació que ha preguntat una cosa inadequada.

I això pot tenir conseqüències quan són més grans?

Si a casa no es parla de sexualitat, quan aquell nen sigui més gran i tingui una dificultat no buscarà suport en la família. Cal obrir-se, demostrar que els fills poden comptar amb nosaltres, passi el que passi, i no esperar als 15 o 16 anys. La millor educació sexual es fa durant la infància.

Quin és el moment idoni per començar a parlar de sexe?

Quan venen les primeres preguntes. Però no ens hem de confondre, perquè hi ha tendència a associar sexualitat i pràctiques sexuals. La sexualitat va més enllà: com visc, com em sento, com m’accepto, com és el meu cos, com són els altres cossos...

Quins són els principals dubtes que li plantegen les famílies?

Varia molt en funció de l’edat. Però una de les coses que més em diuen és: “Però jo he de parlar del tema si no em pregunten?” Hi ha la sensació que donar informació és incitar els joves a mantenir relacions i no és així.

Com fem el primer pas per transmetre aquesta informació?

Amb la màxima naturalitat possible, sense prejudicis i sense demanar explicacions. Recordo, per exemple, el cas d’una mare que en un taller em va dir que va arribar un moment en què va voler donar als seus fills les nocions bàsiques. Els va dir quatre coses: que fessin servir protecció, que tractin amb respecte l’altra persona, que sàpiguen donar i rebre plaer... Tot això obre molt la comunicació en l’àmbit familiar i cal fer-ho com abans millor.

Hi ha massa tendència que els pares enfoquin el sexe des d’un vessant negatiu?

Sí, i és un error encarar el tema només des del punt de vista dels embarassos no desitjats o les ETS. No vol dir que això no s’hagi de parlar, però els joves volen saber sobre el plaer, el cos, l’excitació, els dubtes sobre l’orientació sexual... Per això la informació no porta mai res dolent. Com més informació, menys riscos.