“No ets més o menys músic per tocar en un lloc o altre”

No és el primer cop que actua a Andorra.

No. Hi hem actuat força cops. En hotels, al Hard Rock, al Jambo Street, al Món Bohemi, a la Massana... Tenim públic i ens estima molt.

És habitual fer-ho en un hotel?

No, no és habitual. Ens ho van proposar des de l’Sport Hotel i vam acceptar. Qualsevol escenari és bo, no n’hi ha cap de dolent. I no ets més o menys músic per tocar en un lloc o altre.

Li agrada tocar a Andorra?

Molt, tenim un públic de totes les nacionalitats i sempre ens ha acollit molt bé ens entengui o no. La música és un sentiment i això és l’únic que importa.

Però el públic en un hotel deu ser diferent.

Sí, ve gent que no ens coneix i gent que sí.

Es pot dir que tenen un públic a Andorra.

Sí, sí, ja ens hem fet un petit lloc a l’escenari andorrà. De fet, un dels músics amb qui sempre actuo és el Jaume Llauradó, he fet amb ell més de 600 actuacions, i quan vam tocar a la Jambo Street ho vam fer amb la banda gran, de set músics, on també hi era l’Òscar Llauradó, d’Hysteriofunk.

Com actuarà a Soldeu?

Ho faré amb el Jaume Llauradó i en format acústic. Tocarem les cançons que més ens caracteritzen i crec que ens sortirà un concert força divertit. Insisteixo, a Andorra ens sentim molt estimats, pel públic i pels mitjans.

Com li ha anat a la música des que va arribar el 2011 a Catalunya des de Plasència?

Fins aquell dia, tota la meva vida havia passat a Extremadura, fins que vaig venir a Barcelona a intentar viure de la música. Aquí he pogut afermar-me en aquesta feina tan dura. Crec que el meu èxit és haver aconseguit sobreviure de la música en directe. L’any passat i l’anterior vam fer més de 200 concerts, fins i tot tres o quatre en un mateix dia.

Fa uns anys va participar a diversos concursos televisius relacionats amb la música. Què en pensa?

No hi estic en contra, evidentment. Però em sento més còmode actuant en directe que no a la televisió. Aquest tipus de concursos et van bé pel que fa a aprenentatge i saber què es mou en aquest món. Però, insisteixo, m’agrada més el directe. A la televisió està tot més pautat, més pensat, no és tan espontani com un concert, que és més sensitiu i més lliure. I també va bé perquè et coneix més gent. Però em fa ràbia que artistes molt bons no tinguin aquest altaveu.

Té dos discos físics i els té a totes les plataformes. N’és partidari?

Molt. És una manera que tenim d’estar a tots els llocs i que el públic ens conegui. És cert que no et dona uns ingressos importants, però un cantant actualment ha de viure de la música en directe. Serveix perquè et coneguin.