“L'administració pública ha d'acceptar i crear innovació”

En què consisteix la feina del CLAD?

A enfortir les institucions, que les administracions públiques funcionin bé i les polítiques públiques es duguin a terme. Durant les reunions del CLAD es produeixen intercanvis profitosos entre països d’experiències rellevants o d’èxit i es transmet als altres membres. Andorra ho pot fer i, de fet, la ministra Descarrega m’ha informat que cada vegada que hi va aprèn dels altres membres.

Properament Andorra serà nou membre actiu.

Fins ara era només membre observador, però la ministra m’ha comunicat la seva sol·licitud per fer d’Andorra membre actiu al CLAD. En les properes reunions que tindrem a Cuba i l’Argentina el plantejament serà ratificat i Andorra serà admesa, molt probablement per unanimitat. Estem molt contents perquè quan Andorra ha estat a les reunions ho ha fet de forma molt activa. Parla, proposa i discuteix.

Quines diferències hi ha entre ser membre actiu i observador?

Andorra serà membre de ple dret. Un país observador, encara que li solem donar la paraula, en realitat no és membre de l’organisme directiu. Simplement assisteix a les reunions sempre que se’l convidi.

Què pot aportar Andorra?

És un país desenvolupat, amb una funció pública que arriba a les 5.000 persones i que té experiències i fórmules que poden servir a determinats països d’una dimensió reduïda. Són països que no són grans però que tenen experiències molt positives d’atenció al públic, processos de digitalització, l’atenció a les persones en els seus propis domicilis o d’eliminació de la bretxa digital.

Andorra està en el bon camí?

Entenem que Andorra va millorant, apropant-se als estàndards més exigents en matèria d’administració i funció pública. Això garanteix que els ciutadans tinguin més confiança i que les polítiques públiques es compleixin eficientment. El plantejament és complir els objectius de manera eficient.

Un del conceptes amb què treballen és la innovació.

La societat innova cada dia, tant els ciutadans com les empreses. En funció d’això l’administració pública no pot estar amb uns plantejaments del segle XIX, sinó que ha d’acceptar la innovació d’aquests dos actors i després crear la innovació. Així farà que es doni un millor servei. S’ha d’acompanyar al desenvolupament de la societat i incentivar la innovació.

Així l’administració pública s’apropa als ciutadans més joves.

És un assumpte que ens preocupa ja que en algunes administracions públiques la mitjana d’edat supera els 45 anys i, tot i que amb aquesta edat també s’innova, els joves estan més en contacte amb les exigències actuals.