“Prefereixo la poesia senzilla que pot arribar a tothom”

El títol d’aquest segon poemari suggereix un canvi de registre respecte de Nu; és així?

Més aviat n’és una continuació. El títol del primer poemari, Nu, feia referència a la sensació de despullar-te, de mostrar als altres allò que havia anat escrivint només per a mi. Ara, en canvi, no m’ha costat tant decidir-me a publicar Alè.

Així, doncs, també aquí heu recollit poemes que parlen de l’amor i de l’oblit?

El llibre s’obre amb un poema titulat Tempus fugit que, com al volum anterior, dóna pas a una dotzena de poemes sobre l’amor, perquè penso que l’amor hi és sempre en les relacions que tenim amb la gent que ens envolta; i altres dotze poemes no sobre l’oblit sinó sobre el dol. El dol et canvia la vida.

De debò pensa que a tota relació humana hi ha amor?

Jo ho visc així. No sento cap odi vers ningú perquè, al capdavall, odiar només et fa mal a tu mateix.

Els poemes que publica ara, els ha escrit expressament per a aquest nou volum?

Són poemes escrits entre final de 2015 i final de 2017, però sense pensar que haguessin de ser part d’un nou poemari.

L’edició inclou imatges que acompanyen els poemes, com a Nu?

L’edició és molt similar. M’agrada acompanyar els escrits amb fotografies, i aquí n’he triat algunes fetes fa temps per mi mateixa. Són fotos de balcons, de finestres, de cases velles dels pobles que van quedant abandonats...

Hi ha prevista una versió musicada dels poemes?

Sí, amb en Joan Aixàs, que recitarà els poemes, amb l’acompanyament de la Pilar Planavila a l’acordió, que també ha fet la tria de cançons (amb algun suggeriment meu).

Hi seran a la presentació d’aquest vespre?

Sí, però només per oferir un petit tast. L’espectacle sencer s’estrenarà més endavant, en una data encara per concretar.

De tots els gèneres literaris, per què ha triat la poesia com a mitjà d’expressió?

No ha estat una tria premeditada. Escric sobre imatges o idees que em vénen al cap i em surt així, potser perquè em sembla que és la manera més directa de transmetre-ho al lector. I a banda d’això, també em permet rescatar de tant en tant una part del lèxic de quan era petita abans no es perdi del tot.

Quina poesia li agrada llegir?

M’agrada molt Carné. Però també Miquel Martí i Pol, potser perquè el primer poemari que ens van fer llegir a escola era seu. O potser perquè no m’agrada la poesia que necessita ser explicada; sinó que prefereixo la poesia senzilla, que arriba a tothom perquè tothom la pot entendre.