“Mai hauria pensat fer un Top-10 a la Transandes”

Encara esbufegant per l’esforç de la Transandes, el pòsit que li ha deixat ha de ser molt bo.

Molt bo. Mai hauríem pensat abans de marxar fer un Top-10 perquè per a nosaltres això eren paraules majors i ho hem aconseguit. Després de fer tota la cursa aquesta setmana acabar vuitens a la general i segons per equips, només per darrere dels xilens, no ens ho esperàvem, ni de bon tros.

Fa dos anys ja van tenir aquesta experiència.

Sí. Ja vam participar a la Transandes fa dos anys i vam acabar fent un Top-20. Volíem millorar el resultat o almenys igualar-lo i, a més, l’equip que ens ha guanyat [el dels xilens Ramírez i Astudillo] fa dos anys va ser segon i nosaltres tercers, però amb molta més diferència que aquesta vegada. Ens van treure gairebé 45 minuts i aquest any menys de 4. Ha estat molt més disputat i cada dia estàvem competint amb ells.

Hi haurà per a vostè una tercera edició de la Transandes?

Ara em començaré a centrar en la temporada de triatló i l’Albert en les curses del calendari de BTT. L’any que ve si aconseguim alguns patrocinadors sí que volem provar una altra cursa per etapes. No necessàriament la Transandes, ja que hi hem anat dues vegades, sinó anar al Canadà, a una que ens agrada molt.

La Transandes és tan dura com es percep des de fora?

Realment ho és. El meu company [Albert Turné] ha anat dues vegades a la Cape Epic, una espècie de Tour de França de la BTT per explicar-ho d’una manera planera, i reconeix que la Transandes és més dura i més difícil. Les etapes no són molt llargues però els desnivells són molt forts i s’acumulen en petites pujades molt dures i et deixa bastant KO la resta d’etapa i la resta de dies.

Què ha estat el millor i el pitjor de la competició?

Anar a aquesta prova a l’hivern és un avantatge per a mi, perquè fas una setmana de cursa i entrenaments en unes bones condicions meteorològiques ja que allà és estiu. La part negativa és, potser, que nosaltres hi anem sent hivern a Andorra i, és clar, és com si estiguéssim de pretemporada. En canvi, per als rivals més forts com poden ser els xilens és tot el contrari. Ells arriben en el millor moment i el pic més alt de forma, com nosaltres a l’agost.

Quin altre objectiu es marca per al 2019?

Tornar a l’Embrunman, que és la ironman que vaig fer l’any passat, i intentar fer un bon resultat. Repetiré curses com ara la Tri-Blanc o el duatló del Casamanya, però com a preparació. La que sí que no faré aquesta vegada és l’skimo. Mirant més enllà, com a futur a mitjà termini, m’agradaria moltíssim poder portar el nom d’Andorra a un Campionat del Món elit o en una competició internacional en aquesta màxima categoria, a l’elit.