“El davantal en si m'és igual, m'agrada més l'ambient”

Quan fa què és a Andorra i per què va venir?

Vaig arribar fa 55 anys perquè a Miralcamp, que és el poble de Lleida on vaig néixer, no hi havia feina pel jovent i el meu pare es va decidir i vam pujar tots. Aquí ell hi tenia un conegut i, ràpidament, vam veure que s’hi estava molt bé i que hi havia feina. Des d’aleshores ja m’hi he quedat.

Tant de temps al Principat, se sent andorrana o encara té el cor dividit?

Jo sóc andorrana. Fa anys que vaig demanar la nacionalitat i la veritat és que a Miralcamp ja no em queda res ni penso a tornar-hi. Aquí m’he casat i he format la meva família així que el meu futur és aquí.

I de seguida es va interessar per la tradició de les escudelles?

No, no. Jo treballava en una botiga, així que no podia anar-hi entre setmana i, el diumenge, el meu dia lliure, preferia descansar a casa, la veritat, abans que anar a menjar escudella a fora, però, després que el meu marit s’hi vinculés, vaig veure que era una activitat divertida i, des de fa quatre o cinc anys, jo també hi participo.

En feia a casa, per això?

Sí, però la meva és una mica diferent, perquè jo la faig com m’ho va ensenyar la meva mare, amb la recepta de Lleida. No és exactament igual, però és molt bona també.

I ara és escudellaire. Li va fer il·lusió rebre el davantal?

No especialment, perquè a mi el que m’agrada, i per això ho faig, és participar en aquest esdeveniment de germanor i de concòrdia que és l’escudella. Hi ha un gran ambient i riem molt tots plegats, per això, el davantal en si més igual, perquè el que més m’agrada és l’ambient que hi ha. Hi anava abans de tenir-lo i seguiré venint amb la mateixa il·lusió un cop ja me l’han donat.

Quina va ser la seva tasca a l’escudella d’enguany?

Vaig participar en allò que es diu el mondongo. Tallar les verdures, rentar les potes i pelar-les. Deixar tots els ingredients preparats per quan arribi el cuiner. I després servir-la, és clar.

Qui la va enganyar per participar-hi?

Enganyar ningú. Molts dels quals hi són els conec des de fa anys i sempre em deien que, si venia, m’ho passaria molt bé. Després que m’ho repetís també el meu marit, va ser quan em vaig decidir i ho seguiré fent.

Sigui sincera, les escudelles són tan bones com la que prepara vostè a casa?

[Riu] Ja li he dit que són diferents, però les dues són boníssimes. Aquí es tracta de donar un plat que agradi a la gent i també de passar un dia amb els amics. Sé que agrada perquè moltes persones que venen a agafar un plat, quan la cua cau, tornen per repetir.