“El secret d'una gran escudella és posar-hi bona carn”

Quins records té de la primera escudella de Sant Antoni?

Va ser l’any 1987. Jo era el president de la Unió Profoment i Turisme d’Encamp i alguns membres de la junta de l’associació van posar sobre la taula la possibilitat de celebrar una escudellada popular aquí, a Encamp. En aquell moment al Principat només es feia l’escudella de Sant Antoni a Andorra la Vella i la Massana. I llavors, per majoria absoluta, es va aprovar celebrar-la. Va ser a corre-cuita, però finalment es va poder fer.

I des de llavors l’escudellada va tenir èxit.

Exacte, diria que va tenir molt d’èxit. El primer any es van arribar a repartir unes 150 racions, així que més o menys van venir tantes persones a menjar escudella a la plaça del Consell General. Recordo que el primer any, per fer-la, vam haver de demanar calderes, ja que no en teníem de tan grosses per fer una escudellada. Les vam demanar a algunes casses pairals de la parròquia, com Casa Areny, Cal Joanantoni i Cal Jaumet. I gràcies a això vam poder cuinar l’escudella.

Ara ha canviat molt.

Sí, vam començar amb poques calderes no gaire grans i enguany ja s’utilitzen sis calderes de gran mida. Actualment, durant l’escudella de Sant Antoni a la plaça Sant Miquel, es reparteixen al voltant d’unes 2.000 racions d’aquest plat de muntanya.

Hi va cada any?

Sí, no m’ho perdo. De fet només hi he fallat un cop, un any que per d’altres compromisos no hi vaig poder estar. I he de dir que sempre és fantàstica. L’any passat, per exemple, va ser excepcional.

Imagino que està orgullós de ser-ne un dels promotors.

Va ser un èxit que no ens esperàvem. Vam plantejar fer quelcom pel poble i crec que la idea va ser molt bona. Veig que va triomfant any rere any.

Ha canviat la manera de fer l’escudella?

Es va crear una recepta i cada any es cuina l’escudella seguint-la ja que s’ajunten moltes padrines i seria molt difícil perquè cadascú la faria a la seva manera. Els escudellaires ho fan molt bé, amb l’ajuda de la gent que hi participa.

Un dels primers escudellaires va ser el seu pare.

Sí, l’Alfons, que juntament amb l’Antoni Arias, va ser un dels encarregats de fer l’escudella el primer any. Llavors totes les dones de totes les cases del voltant hi participaven. Va ser molt bonic. Ara ja se’n cuida el departament de cultura del comú i l’escudellaire major és l’Àlex Arnó, que, per cert, ho fa molt bé.

Quin és el secret d’aquest plat?

El secret per fer una gran escudella és posar-hi bona carn. I després els escudellaires han de saber cuinar-la, que no es desfaci la patata o els cigrons. Que tots els ingredients estiguin al seu punt.