“Viatjar sola també és sortir de la zona de confort”

El blog també serà on bolqui experiències del seu viatge?

No del tot, la veritat. Vaig veure al formulari que buscaven gent i vaig pensar que era interessant per posar el meu granet de sorra. Justament uns mesos abans acabava d’obrir el meu blog, on parlo de temes de natura, mindfulness, ecologia... I els temes que jo tractaré seran bàsicament aquests, també per intentar conscienciar, i experiències sobre esport extrem.

Per què Austràlia?

M’agrada viatjar, conèixer noves cultures, aprendre i també hi havia el tema de l’anglès, per perfeccionar-lo, i de la natura, la biodiversitat que hi ha allà que és una passada. Penso que és un lloc que encaixa bastant amb mi.

Ja té clar el que farà o hi ha un component d’aventura?

Sé el que faré el primer mes però després ja es veurà i probablement seguiré cap a Nova Zelanda.

Marxa amb data de retorn?

En principi, no. Tinc bitllet d’anada i ja es veurà.

És el seu primer gran viatge?

Fa anys vaig fer un voluntariat de dos mesos pel Perú, Bolívia i Xile, també vaig marxar dues setmanes a Tailàndia, aquell va ser el meu primer viatges sola, i també he estat per Europa.

Ara, a Austràlia, torna a marxar sola. Com explicaria l’experiència a qui en té reticències?

Penso que també és sortir una mica de la zona de confort. Avui amb Internet et pots informar de tot abans de marxar i és sentit comú, sí que sempre et pot passar alguna cosa, però també et pot passar a Barcelona. A més, et trobes d’altra gent que viatja sola, hi pots compartir molt.

Què pensa d’iniciatives com la del blog del Carnet Jove?

Em sembla molt bona iniciativa i penso que els joves poden aportar moltíssim i a Andorra crec que cal que els joves tinguin més veu. A més, està molt bé perquè es poden tractar molts temes.

I deia que també parlarà d’esports extrems. N’és practicant assídua?

El més extrem que faig és paracaigudisme, i tot ve d’un tema de superar les pors. Tenia vertigen, por a l’alçada i un dia em van regalar el salt i m’hi van portar sense dir-me res. Em va encantar, un cop saltes se’t passa tot. Després em vaig treure el curs i és una cosa addictiva.

Amb totes aquestes aficions, la veritat és que no se li adiu gaire la feina d’oficina.

La veritat és que no és gens meu, va sortir l’oportunitat i ara ja necessito canviar.

Marxa sense un bitllet de retorn, però es planteja tornar a Andorra?

Probablement sí, ara serà un moment de viatjar i conèixer altres llocs però el més probable és que acabi tornant perquè Andorra té moltíssimes oportunitats.