“Li tinc respecte, però sense la muntanya no podria viure”

Quan li va començar a agradar la munta­nya?

Jo sóc andorrana i els meus pares m’hi portaven quan era petita amb les meves germanes. Sempre m’ha agradat. Vaig parar durant un temps quan vaig tenir els fills i quan van créixer me’ls hi emportava. Ara surto per disponibilitat meva i la veritat és que m’encanta. Tinc molt de respecte per la muntanya, però jo sense ella no podria viure. Tampoc sóc cap addicta a la munta­nya, només en faig quan puc i en tinc ganes.

Quin domini té dels aspectes tècnics?

Vaig estar amb una persona que em va ensenyar a viure la muntanya d’una altra manera. Em va ensenyar aspectes tècnics que no sabia. Jo sóc bastant poruga i prudent. Després potser acabo veient alguns cops no n’hi ha per tant. Sempre m’envolto de gent que coneix molt bé la muntanya, no he fet res extraordinari. He anat sortint amb gent i m’han portat per diferents llocs. Poc a poc se n’aprèn.

Hi ha alguna ruta o un punt en concret que li agrada més?

M’agraden totes, però potser hi ha algunes rutes que faig més a l’hivern i d’altres que m’agraden més a l’estiu. Per exemple, a l’estiu m’agrada molt anar la zona del Port d’Envalira, on m’he fet mal dues vegades. El Pic Blanc i el Pic Negre m’encanten i cada vegada que vaig a pistes intento anar allà i fer fotos.

Hi ha gent que diu que necessita sortir d’Andorra de tant en tant perquè necessiten sortir de la vall. A vostè li fa falta?

Jo no ho necessito. Sí que potser estàs en una vall i estàs tancat entre muntanyes. Jo la sensació d’estar tancada no la tinc, i en cas que em pugui arribar, surto, me’n vaig a caminar, respiro i medito. Va bé escapar-se a la platja i m’agrada, però si he de triar, em quedo amb les muntanyes abans que el mar.

Hi ha algun moment a la muntanya que recordi especialment?

Cada muntanya i cada racó és especial. Em costa. Potser quan arribes a un pic que no has fet mai tens una sensació diferent. Jo sempre parlo del Pic Negre. Cada cop que arribo allà sento que és un lloc que m’agrada i que recordo amb molta tendresa i satisfacció. Potser és el meu preferit.

Té ganes de la nova temporada de neu?

Sí, de fet fa poc que vaig fer la primera sortida amb els esquís, al Pic Blanc. A l’hivern encara sóc més prudent perquè la neu i les allaus em fan molt respecte. Quan surto fora de pistes vaig ben preparada i amb tot el material necessari per sortir fora de pistes. Si no, vaig als intineraris marcats de les estacions d’esquí que són molt agradables perquè també pots fer circuits marcats de raquetes i altres típics de muntanya. Jo sóc feliç fent aquestes coses.