“És més difícil adaptar el text als nens que a la música”

Què pot dir de ‘Del roc al rock passant pel barroc’?

Em van demanar les cançons i un relat que fes d’eix vertebrador. Llavors se’m va acudir explicar la història a través d’una musa, la musa de la música, que és qui explica al públic precisament la història de la música. A partir d’aquí, la musa presenta una època o un moviment musical i la cançó representa aquest moviment. La musa és un personatge divertit, el qual fa bromes i reflexiona si la música és només inspiració o també és treball per la dedicació que hi posen els intèrprets.

Què significa per a vostè treballar amb l’ONCA?

Estic molt content que em demanessin fer aquesta obra, però és cert que hi ha una exigència prou gran d’estar a l’altura de la demanda que em fan perquè és una ocasió especial. L’ONCA és una de les institucions culturals amb més història del país i aquest projecte és molt interessant. Per mi, que vinc de l’àmbit de la cultura i l’educació, en aquesta proposta s’ajunten els dos aspectes que més m’interessen: l’educació de la canalla i la cultura a través de la música.

Quina és la seva experiència al món musical?

Ja vaig fer una novel·la disc amb un amic. Jo feia el text i ell les composicions musicals. A banda, en el meu primer llibre en solitari, El trencadís, hi ha un parell de contes que estan centrats en la música. A mi m’agrada molt la música, com a tothom, però no tinc cap formació musical. Tot i això, sé com funciona una cançó i sé literàriament quina estructura i quina mètrica ha de tenir. És més difícil adaptar el llenguatge als nens que el text a la música. Com que l’Albert Gumí, que ha fet la música i dirigeix el concert, és un músic amb una capacitat extraordinària, vam poder treballar molt bé adaptant les lletres a la música que ell componia.

Com és aquest procés? Va primer la música i després la lletra o és a l’invers?

Em van donar molta llibertat. Hi havia una idea principal, que era el títol Del roc al rock passant pel barroc, i a partir d’aquí havia de fer unes sis o set cançons. Vaig poder escollir si volia posar música antiga, jazz, rock-and-roll… Quan vaig tenir les lletres les vaig passar a l’Albert i ell les va adaptar a la música. A partir d’aquí, ell m’anava comentant els retocs que calia fer i els treballàvem junts.

Té la intenció de fer més treballs musicals?

Escriure és molt solidari, així que jo estic obert a qualsevol col·laboració que em proposin. Aquesta experiència ha estat tan divertida i tan diferent que si puc, repetiré, però no depèn de mi. Si hi ha algun grup de música que em faci una proposta o la mateixa ONCA vol repetir, jo estaré disposat a tornar a fer un treball com aquest perquè m’ho he passat molt bé.