“La creativitat i la salut estan íntimament lligades”

Sobta que no calguin coneixements artístics per seguir un tractament d’artteràpia.

Ens importa el procés de crear, no el resultat de la creació. De vegades apareixen resultats francament artístics, en d’altres es tracta de senzilles creacions personals, però totes estan impregnades de vivències, conflictes, emocions o sentiments, que finalment és el que ens interessa.

Per al terapeuta tampoc no és necessari dominar cap art?

Cal que l’artterapeuta tingui coneixements artístics generals, i en alguns casos específics, per saber orientar els bloquejos que es puguin produir en la sessió i per escollir la tècnica més adequada a cada persona segons les seves característiques. No és el mateix treballar amb fang que treballar amb ferro: els materials proposen un diàleg, una resistència, una dificultat o una facilitat que hem de saber jugar correctament.

Què vol dir “l’artteràpia treballa amb les capacitats i els desitjos de cada persona”?

Respectem els potencials individuals de cadascú, siguin quines siguin les seves capacitats, de la mateixa manera que respectem els seus desitjos en el sentit de donar-li la paraula en totes les seves manifestacions i oferir-li una escolta acurada i individual. No treballem només amb les creacions artístiques sinó també amb la creació d’un vincle adequat que permeti un procés d’acompanyament acurat.

Així, pot ser també un mètode d’aprenentatge?

L’artteràpia no és un mètode d’aprenentatge, és un mètode d’acompanyament i coneixement d’un mateix.

Quan és la teràpia més adient, per davant d’altres opcions?

És adient sobretot per a aquelles persones que tenen la seva expressivitat bloquejada o que verbalitzen sense aprofundir gaire, però l’experiència em diu que pot ser una alternativa útil per a tothom que desitgi fer d’aquest mètode una opció terapèutica o de creixement personal.

Com ajuda l’artteràpia a persones drogodependents o amb forts desequilibris emocionals i cognitius?

Les possibilitats que ofereix l’artteràpia en aquests col·lectius, com en d’altres, es fonamenten en el principi que creativitat i salut són dos conceptes íntimament lligats. Per tant, no és tan important el col·lectiu com trobar la manera d’emmarcar el treball adaptant-nos a les seves característiques.

Com va ser que es va formar com a artterapeuta?

Vaig passar per un procés personal dur del qual em resultava difícil sortir-me’n. Va ser a través de l’experimentació creativa que vaig ressorgir. Vaig pensar que si m’havia servit a mi també podria ser útil a d’altres persones, i vaig decidir formar-m’hi.