“No m'imagino la vida sense pujar a l'escenari”

Assaig.9. Com va començar tot?

Fa uns 11 anys que estem junts. Ens vam conèixer tres anys abans en una aula de teatre que es va fer a la Massana i que dirigia Xavi Fernández. Després dels tres anys de curs, un grup de col·legues, dels que més ens aveníem, vam decidir fer el grup de teatre. Ho vam parlar amb el comú de la Massana i ens va donar suport deixant-nos un local per assajar. Va ser quan es va començar a construir el teatre de les Fontetes i fins aquí hem arribat.

Quantes obres han fet fins ara?

Amb la que estrenem demà és la vuitena amb Assaig.9, però si comptem les que vam fer amb el Xavi n’hi hauria tres més. Onze en total com a grup d’amics.

Per què el nom d’Assaig.9?

Perquè sempre assagem a les nou i perquè som nou. Sempre hem sigut els mateixos nou, des del primer dia, amb un únic canvi, tot i que hi ha algun projecte en què per motius de feina o familiars no hem participat els nou.

Com escullen les obres?

Ho fem entre tots. Cadascú porta una obra. Ens donem uns dos mesos perquè cadascú busqui una obra. Després posem els diferents projectes sobre la taula. Busquem que s’avinguin amb nosaltres i que sigui una obra divertida perquè ens agrada la comèdia.

Què veuran els espectadors a l’obra que estrenen demà?

Els Bonobos és un text del francès Laurent Baffi, de qui som molt fans. Vam fer una obra seva que es diu Toc Toc i ens va agradar molt. Ell ha estat públic, actor, director i ara és autor i coneix molt bé el rol de cadascú. Són molt fàcils de treballar i divertits. A nosaltres ens agrada que l’humor sigui molt humà i que al darrere hi hagi un missatge. A Els Bonobos dirigeix Joan Hernández i cadascú dels tres personatges principals té una deficiència. Un és cec, l’altre és mut i el tercer és sord. Treballem aquest tipus de personatges en un àmbit molt divertit i sempre sense voler ofendre ningú.

Com és que és actriu amateur?

Vaig fer una mica de teatre a l’escola i després ja més gran, que cada dia vas de casa a la feina i de la feina a casa, vaig decidir apuntar-me a l’aula. A partir d’aquí se’m va tornar a despertar el cuquet acompanyat del fet que vaig fer un grup d’amics. Més que un grup de teatre som una família. Ara no m’imagino la vida sense pujar a l’escenari. Sense el teatre. Fins i tot dirigeixo un grup de joves. El planter d’Assaig.9.

Tothom pot ser actor?

Sí. Normalment el que et diu la gent per no intentar-ho és que té por. Si elimines les pors ho pots fer tot. Teatre, cantar o el que vulguis per passar-t’ho bé.

S’ha quedat en blanc a l’escenari?

I tant (riu). Em passa a cada obra. Ens passa a tots. Intentes que el públic no ho vegi. Fent teatre aprens a improvisar i els companys saben com ajudar-te.