“El salt tecnològic ja hi és; o hi pugem, o el tren se'n va”

Hi anireu, a Tailàndia?

Hi anirem! El viatge suposa un esforç important, perquè ens hem de fer càrrec de la major part del cost, però la campanya de micromecenatge ha anat molt bé. Ja gairebé tenim la xifra que vam fixar. Ens falta molt poquet.

Concurseu amb el mateix projecte que a les eliminatòries?

Sí. El projecte el decideixen els organitzadors i respon a un problema real que hi ha al seu país. En el cas de Tailàndia té a veure amb el malbaratament de la fruita. A més, durant l’execució de la prova, en la qual no podem intervenir els tutors, els organitzadors plantegen un problema sorpresa a l’equip perquè demostrin que saben com funciona el robot.

Quines expectatives teniu?

Hi anem a aprendre. Ho farem tan bé com sabrem, és clar, però hi ha països que ens porten molt avantatge i el concurs és una ocasió única per veure quins tipus de robots han fet els altres equips, com han plantejat el problema, quin grau de perícia tenen...

Un cop plantejat el problema, la solució depèn de la creativitat a l’hora de construir el robot?

No tant de la creativitat com del disseny. Es tracta d’aplicar el raonament lògic com a eina per a identificar diferents maneres de resoldre un problema i poder decidir quina és la més funcional.

Per què vau considerar que calia incorporar aquesta assignatura al currículum de l’escola?

La idea va sorgir arran d’unes “càpsules educatives” de la Generalitat que parlaven dels beneficis d’aquesta línia de treball. Vaig fer un curs de formació per interès personal, i en acabar, vaig comentar al director de l’escola els avantatges pedagògics que hi veia. Em va fer confiança, vam començar organitzant un taller rotatori de robòtica; i enguany és el segon curs que hi és al currículum com a assignatura.

Quins són aquests avantatges pedagògics que diu?

Hi ha un canvi metodològic significatiu, perquè suposa passar de l’abstracció a la manipulació i facilita a l’alumne la comprensió dels conceptes que vols explicar. I això val per a totes les matèries. A més, és una manera de treballar la classe que engresca de seguida els alumnes de totes les edats; alhora que els infants amb discapacitats se senten més motivats per aprendre i milloren el rendiment.

S’insisteix en la formació tecnològica, però el pensament lògic no resol dilemes ètics.

A l’escola treballem el pensament lògic tant com el pensament crític. Una línia de treball no exclou l’altra. Però hem de ser conscients que el salt tecnològic ja hi és, i si no pugem al tren se n’anirà sense nosaltres. Molts dels alumnes que formem ara hauran de fer feines que ni tan sols se sap encara que existiran, i els hem de donar eines perquè se’n puguin sortir quan s’hi trobaran.