“Coneixes gent, fas amics. No canvio aquest ofici per res”

Per aquí ja no es veuen gaires sabaters artesans.

A Navarra tampoc no n’hi ha gaires. És un ofici que es va perdent.

Com va començar, vostè?

El meu pare era sabater, tot i que ell es dedicava sobretot a reparar sabates usades. Als meus germans no els tirava gaire, aquesta feina, però a mi sí que m’agradava.

I va continuar al taller familiar?

No ben bé. Va ser quan vaig marxar a Vitòria a estudiar Magisteri (jo soc nascut a Guipúscoa). Allà hi havia una fàbrica que feia motllos per a sabates. Encara els feien amb fusta de faig, però temps després van haver de tancar: no van poder amb la competència del plàstic.

Ja tenia prou experiència aleshores?

No gaire. El meu pare em va deixar eines i em va ajudar a començar: vaig comprar uns motllos, vaig trobar qui retallava les peces de cuir, i així vaig començar, a un local petit de la ciutat.

Però ara viu a Navarra.

Sí, perquè mentre era a Vitòria vaig conèixer qui ara és la meva dona, que és de Pamplona, i vam decidir obrir una sabateria al bar­ri vell d’aquella ciutat. Al principi també hi tenia el taller, però després vam agafar una casa a un poblet més a prop de Guipúscoa, i ara tinc el taller allà i venem a Pamplona.

I a les fires.

Sí, també. Farà uns deu anys pel cap baix que vinc a la Seu per la Fira de Sant Ermengol. També vaig a la fira de Solsona, i a la fira de la Candelera de Molins de Rei... Per poder viure d’aquesta feina t’has de moure.

Se’n surt a final de mes?

No em queixo. Hi ha èpoques que vas més just d’armilla, però poc o molt sempre tenim feina. A més, és un ofici molt bonic, coneixes gent i fas força amics.

No va exercir mai de mestre?

No. Ocasionalment vaig fer de professor d’èuscar, però el meu ofici és el de sabater, i no ho canviaria per res.

Quants parells fa en un dia?

Abans els cosia a mà i trigava més, però ara tinc una màquina de cosir i puc fer uns cinc o sis parells al dia. Això, comptant que tinc dues persones que m’ajuden amb el treball del cuir.

Només fa sabates de diari?

És el que acostumo a fer: sabates resistents per al dia a dia, i els clients em fan confiança perquè utilitzo materials de qualitat i cada parell pot durar set o vuit temporades. Pensi que la plantilla de cuir té tres mil·límetres i mig! Això no ho trobarà a tot arreu.

Té uns preus raonables, però.

Com que no hi ha intermediaris, puc ajustar força el preu. En una botiga, aquestes sabates costarien uns 140 euros pel cap baix.