“La musicoteràpia humanitza el tracte al malalt”

Sobre que versarà la seva conferència?

Explicaré els beneficis que la teràpia musical pot aportar a una persona malalta. Evidentment no la curarà, però sí que pot ser molt estimulant a nivell personal.

Què és la musicoteràpia?

És una manera d’humanitzar el tracte que reben les persones a l’hospital, especialment si hi han de passar molt de temps, ja que enyoren casa seva, els entra melangia i es posen tristos. La música és un fenomen que agrada a tothom i permet desviar l’atenció d’aquests sentiments.

De quina manera combinen la música amb els pacients?

Fem una mica de tot. Cantem i toquem instruments. Algunes vegades els fem improvisar, altres fem experimentació amb instruments, fins i tot preparem lletres inventades sobre bases musicals conegudes. El que cal tenir en compte és que cada sessió es planeja abans i no es pot arribar un dia i no saber exactament què es vol treballar.

Per tant, a més de metges són músics.

No, no. Evidentment calen nocions musicals bàsiques, però no som experts. Toquem instruments, fem que ells els toquin, però és clar, alguns funcionen millor que altres. Un molt òptim és la bateria, perquè els permet descarregar adrenalina i la ràbia que porten acumulada.

Qualsevol estil musical és igual de beneficiós?

Més important que la música és la persona, és a dir, que per a un padrí malalt d’Alzheimer, és més interessant posar-li música de quan era jove, però en canvi, a un jove malalt de càncer, per exemple, li posaràs un rock o música heavy.

A nivell científic, estan demostrats els beneficis que descriu?

Sí. Hi ha programes i estudis que ho acrediten, però vaig més enllà. Hospitals de Barcelona, d’Espa-nya, dels Estats Units i de cada vegada més països, ja disposen de departaments de musicoteràpia. La demostració que em demana està més estudiada en malalts que pateixen Parkinson o d’Alzheimer que en càncer, però sí que ho està en les persones que segueixen un tractament de quimioteràpia.

Quina formació es necessita per ser musicoterapeuta?

Vaig fer un màster de dos anys a la UB on hi ha assignatures de psicologia musical, física, química, antropologia, etc. És molt complet i sorprèn el gran ventall d’aplicacions que té.

Com va conèixer aquesta pràc-tica?

Doncs miri, de la manera més curiosa. La meva filla estava fent un treball de recerca que unís els dos conceptes i quan ho vam escriure al Google, va sortir la paraula musicoteràpia. Fins aleshores no sabia que existia ni n’havia sentit a parlar mai, però de seguida em va interessar, i fins avui.