“El karate és una forma de vida i de comunicar-me”

No m’equivocaré si li dic que aquesta convalidació significa per a vostè tot un orgull.

(Riu) Evidentment! És un reconeixement que jo ja tenia a Espanya, de la Federació Espanyola de Karate, mestre nacional amb un 7è dan. Ara, amb la projecció de la Llei de l’Esport, se m’ha reconegut aquesta titulació, aquest grau d’ensenyament, també aquí a Andorra.

La seva pràctica és completament tradicional.

Per a mi el karate és una forma de vida. És la forma que tinc de comunicar-me amb la resta del món. El 95% dels viatges que he fet a la meva vida han estat pel karate i per altres disciplines que també practico.

Quines altres?

Faig kobudo, la pràctica de les armes d’Okinawa (el bo o el nunchaku, per exemple), també practico el iaido, un art marcial japonès. A més, imparteixo classes de batto-do (espasa japonesa).

Ningú gosaria fer-lo enfadar a vostè.

Realment és tot el contrari. Les arts marcials el que fan és ense-nyar-te disciplina del cos, la ment i l’esperit, i això evita que tinguis problemes. I si en tens, que els puguis resoldre amb les teves millors armes, però sobretot amb el cervell.

I ara què li queda?

Moltes coses per fer i una il·lusió enorme. Als Jocs de Tòquio 2020, el karate ja serà per fi esport olímpic. Ja tocava! Després de disciplines com el judo o el taekwondo, el karate ja podrà tenir aquest privilegi.

Com va arribar a Andorra?

Vaig venir el gener del 2002 per motius de feina. Treballo a la seguretat privada, i clar, tot i que porti gairebé tota la vida en el món del karate, jo no soc professional de les disciplines que practico. Treballo per gaudir d’una activitat realment important a la meva vida. Vaig començar fent classes amb un grup petit i fins avui.

Com veu el karate actual al Principat?

Amb molt de futur. Primer tot passa perquè els instructors estiguin adequadament reconeguts per la Federació i seguir treballant amb els nens, que són el nostre planter i el nostre futur. Pel que és Andorra s’estan aconseguint bons fruits i bons resultats. Hi ha gent molt vàlida.

I que algun club del país i federació no es tirin els plats pel cap...

(Riu) Ja sé per on va. Poc puc dir en aquest sentit, però no passa res més que no hagi passat a altres llocs. Estic segur que tot acabarà bé i s’arreglarà tard o d’hora. El més important són els alumnes, que com li he dit són el nostre futur. Per la meva experiència li asseguro que la federació només posa facilitats, sempre intenta ajudar a tothom i està oberta constantment al diàleg.