“A Europa no s'hauria deixat un lloc amb tanta història”

Amb tants pobles abandonats com hi ha al Pirineu, perquè s’ha encaparrat a reviure el Solanell?

Perquè és un poble amb una màgia especial. I, no es pensi, no soc gens místic, però des del primer cop que hi vaig anar que vaig quedar captivat.

Expliqui’m com va anar.

El primer cop que hi vaig anar va ser perquè em va cridar un constructor, casat amb una dona la família de la qual era propietària d’una casa al Solanell. Aquest constructor tenia la idea de comprar diverses cases, la majoria en molt mal estat, per arreglar-les i vendre-les com a segona residència a gent de ciutat.

I no se’n va sortir, és clar.

Tenia intenció d’invertir força diners i es pensava que seria relativament fàcil de tirar el projecte endavant, però al final el pressupost es va disparar i tot va quedar en no-res.

I vostè va voler continuar amb aquella idea.

No. Però em va agradar tant el lloc que ja no me n’he pogut desvincular. Llavors tenia 31 anys, les coses m’anaven bé professionalment. Tenia uns estalvis que volia emprar per comprar una furgoneta i marxar a fer windsurf, però de seguida vaig veure que m’engrescava més la idea de tornar a donar vida a un lloc amb mil anys d’història, que va ser una plaça important en l’edat mitjana. Enlloc d’Europa haurien deixat perdre un poble amb aquest llegat.

Si els veïns van marxar, per alguna raó seria.

En la segona meitat del segle passat molta gent de pagès, sobretot gent jove, va emigrar a la ciutat o a poblacions grans on pensaven que trobarien més serveis i unes condicions de vida menys dures. Però avui és possible gaudir dels avantatges de viure enmig de la natura i alhora estar connectat amb qualsevol lloc del món.

Va començar tot sol i ara són una cooperativa. Com ha estat, aquest canvi?

Potser vaig ser un pèl inconscient en pensar que ho podria fer tot sol, fins que va arribar la crisi, la feina per als arquitectes va baixar en picat, i em vaig adonar que havia d’obrir el projecte a més gent.

Com va contactar amb els potencials cooperativistes?

Va ser arran d’una entrevista a una televisió local. TV3 se’n va fer ressò, i a partir d’aquí vaig començar a rebre trucades de gent interessada a formar part del projecte. Fins i tot em vaig sentir una mica desbordat, perquè en aquell moment encara no tenia cap pla definit.

En algun moment ha pensat a deixar-ho córrer i vendre-s’ho tot?

Mai. No hi ha cap afany especulatiu en la idea de recuperar el poble i que hi torni a viure gent tot l’any. El Solanell és el meu projecte de vida, i m’il·lusiona veure que es van superant els entrebancs que van sorgint.