Quan Gaudí es va tornar 'hippy'

A banda de l’ostentós disseny imperial que caracteritza molts dels seus edificis més emblemàtics, la ciutat de Viena també amaga algunes sorpreses arquitectòniques d’avantguarda. Una mostra en són les diferents construccions ideades per l’artista Friedensreich Hundertwasser (1928-2000), entre les quals sobresurt la coneguda com a Hundertwasserhaus, un complex residencial que atrau l’atenció de turistes i curiosos per la seva trencadora factura.

Amb parets farcides de colors, traçats de línies irregulars i una cascada de plantes, l’estructura de la Casa Hundertwasser no deixa ningú indiferent. Dissenyat el 1983 per encàrrec de l’ajuntament de Viena, l’edifici és una de les obres mestres arquitectòniques d’Àustria i una de les més fotografiades. Això no treu que generés força polèmica després de la seva construcció. Els arquitectes més dogmàtics al·legaven que allò no era arquitectura, sinó un manifest en tres dimensions. I Hundertwasser no ho va negar en cap moment: volia unir en un mateix espai funcionalitat, ecologia, natura i cultura.

De fet, era ben conegut que l’artista manifestava un rebuig malaltís a les línies rectes, els espais buits i els colors neutres, inclinant-se més per les formes orgàniques i la lluentor cromàtica. La seva voluntat era acostar urbanisme i medi natural. Per aquest motiu, la seva obra arquitectònica ha estat comparada sovint amb la de Gaudí, si bé Hundertwasser aporta un toc hippy molt particular.

Tot i que el seu interior no es pot visitar, fer un tomb pels voltants de la Hundertwasserhaus aporta una idea força precisa sobre la filosofia d’aquest creador inclassificable. Per a les persones que vulguin aprofundir sobre la seva figura, es recomana treure el cap a la pròxima Kunst Haus, un museu dissenyat pel mateix artista amb dues plantes dedicades a la seva obra. Si es vol conèixer in situ altres creacions de Hundertwasser, es pot fer per exemple una visita a la curiosa planta d’incineració de residus del districte de Spittelau, on s’utilitzen les deixalles per produir energia amb la qual s’escalfen els edificis de la zona.