“Escollir el català és la millor decisió que he pres a la vida”

Permeti’m començar pels greuges: què li han fet a Andorra per arribar a imaginar que Franco hauria pogut esdevenir Copríncep?

No res; no m’han fet res a Andor­ra. No hi tinc cap greuge. De fet, aquesta possibilitat tampoc no arriba a passar a la novel·la; només es planteja com una possibilitat desesperada per al dictador en la seva fugida.

A banda dels personatges de la trama, en el rerefons hi apareix un altre personatge, encara més potent, que és la llengua; hi està d’acord?

Sí. La llengua és el motor més potent d’una història que parla de la llengua catalana en un context d’eliminació de l’idioma, amb el triomf inicial de Franco. El català s’està morint al territori on visc i això em causa un dolor molt agut. Hem de guanyar més parlants per al català perquè no acabi des­apareixent.

Guanyar parlants sovint significa haver d’acceptar més barbarismes en la parla quotidiana?

Potser s’haurà d’acceptar certa pèrdua en la riquesa de l’idioma, però, d’altra banda, és un fenomen comú a totes les llengües, i no em sabria greu si és perquè hi hagi més parlants.

No troba que en els darrers temps ja ha augmentat el nombre de parlants, si més no a Catalunya?

Però el perill d’afebliment de la llengua continua essent ben real, perquè cap bilingüisme no és equitatiu a la pràctica, i al Principat de Catalunya es por constatar que la consciència de lleialtat lingüística ha baixat molt durant la democràcia.

Ha pensat mai com li hauria anat si hagués triat escriure en francès?

És una pregunta que em faig molt de tant en tant. Potser hauria tingut més reconeixement o potser no n’hauria tingut cap. Però si hagués triat el francès penso que m’hauria sentit com enganyat. En canvi, estic convençut que escollir el català ha estat la millor decisió que he pres a la meva vida, malgrat el desconeixement tan gran del català que hi ha al nord de Catalunya.

Vivint al Vallespir, li va costar entrar als cercles literaris barcelonins?

Mai no m’he sentit rebutjat pel fet de viure al Vallespir. Ben al contrari, la meva obra va tenir una acceptació immediata. I, d’altra banda, ara sé que acabaré vivint al Principat de Catalunya perquè em nego a ser l’últim mohicà del català a la Catalunya del nord.

S’ha definit com un obrer al servei de la construcció d’una Catalunya independent; com ha viscut els darrers mesos?

Sobretot entristit per la repressió política de persones pacífiques i innocents que ara són a la presó. Penso que Catalunya ha d’assolir una independència que és justa, necessària i urgent, i que, a més, és l’única manera de salvar la llengua.