“És un gran error pensar que tot allò natural és bo”

És la disciplina que estudia el comportament de les persones respecte de les plantes. És a dir, de quina manera s’hi aproximen, com les utilitzen, com les anomenen o per què les fan servir.

Quin interès tenen les plantes d’Andorra en relació amb d’altres territoris?

Hi ha un tret distintiu important: el Pirineu és l’únic lloc, dels territoris de parla catalana, on hi ha plantes d’alta muntanya. Un conjunt d’espècies i de pràctiques associades que el fa original.

Com ara les herbes remeieres...

La part medicinal és molt important, però també és cert que sovint la sobredimensionem en la nostra societat industrialitzada, perquè encara es fan servir. Avui dia, continuem fent-nos infusions de til·la, o menjant vegetals. Però en canvi, ningú es fa una cullera de fusta de boix, ni un bastó de fusta d’olivera, ni una forca amb un lledoner.

Hi ha un ‘boom’ del natural?

Sí, perquè si bé és cert que l’ús popular de les plantes en alimentació i medicina va decaure després de la Segona Guerra Mundial, amb l’accés universal als productes farmacèutics i al mercat, a partir de la quantitat de revolucions ideològiques posteriors, com el maig del 68 o l’ecologisme, hi va haver aquest retorn a la terra, del qual són exponents el vegetarianisme o el veganisme, la idea de producte de quilòmetre zero i, en definitiva, l’acostament a la natura.

Els joves s’interessen pel que feien els avis?

Els etnobotànics reivindiquem que cal passar a les noves generacions allò que les antigues sabien. Els meus avis en sabien molt de plantes. La generació dels meus pares, i la meva, menys. I ara els joves assisteixen entusiasmats a molts tallers sobre locions o elaboració de ratafia. És una forma de tornar als costums dels avis.

Moltes dolences les podríem curar només amb herbes?

Sí, i infinitat de coses que s’han incorporat a la farmàcia en principi venien de l’etnobotànica. Si avui comprem aspirines és perquè es va descobrir que l’escorça de salze, d’on s’extreu l’àcid salicílic, i a partir del qual s’obté l’àcid acetilsalicílic, tenia virtuts per pal·liar la febre i el dolor. Per tant, moltes coses es podrien guarir només amb plantes. Però caldria posar-hi dues condicions.

Quines?

La primera, que s’aprofiti l’experiència dels nostres padrins, i quedar-nos només amb el que funcionava. I l’altra, que igual que amb els medicaments ens diuen que no ens automediquem, amb això el mateix. Moltes plantes, mal utilitzades, poden fer molt més mal que bé. És un gran error pensar que tot allò natural és bo.

Amb el perill dels bolets hi ha més conscienciació?

Sí que n’hi ha, però també es produeixen intoxicacions. Cal anar amb molt de compte.