Al núvol dels missatges perduts Va participar a la segona edició d’Art a Pinyó amb la representació del monòleg ‘Núvol’, un relat “atemporal” que planteja “com haurien estat les coses si haguessis rebut [o no] aquell missatge”.
Quin missatge esperava que arribés i no ha arribat mai?
Cap en concret. La idea del text parteix més aviat d’una pregunta abstracta que em feia temps enrere, quan no entenia gaire bé com funcionava Internet: on van a parar els missatges que no es reben?
Per què la neguitejava aquesta pregunta?
Perquè penso que allò que vols dir i no dius se’t queda com enquistat dins el cos. Però si ho dius i ningú no rep el missatge, on queda tota aquesta energia?
Diuen que al núvol, però ja m’ho penso que això no li servirà com a resposta, oi?
No gaire. M’inquieta molt
En aquest últim segle el "talent" s'ha desvirtuat tant que a estat substituït per la fama, i la fama és efímera.
Respondre