“El vessant solidari del que fem resulta molt gratificant”

L’obra que representeu té a veure amb ‘Atchússs...’, el muntatge que van presentar els germans Alterio fa un parell d’anys?

P. Q.: No hem vist aquest muntatge que diu. L’obra que representem és un recull de contes de Txékhov i el títol, L’esternut, fa referència a la situació que es planteja en un dels contes.

Qui ha fet la tria dels contes?

M. R.: La proposta és del Pere Tomàs, que juntament amb l’Andreu Campillo s’ha encarregat de la posada en escena i de la direcció. És un muntatge que ja havia fet temps enrere.

El repartiment de les escenes afavoreix que tothom tingui la seva estona de protagonisme?

P. Q.: El repartiment ha estat bàsicament per una qüestió pràctica. La majoria de les que som a la companyia treballem a l’hospital de la Seu i de vegades resulta difícil compaginar l’horari laboral amb els assajos. Per això hem repartit les escenes de manera que no s’hagués d’aturar l’assaig perquè algú no pot ser-hi. I a banda de les escenes hi ha un personatge, la lectora, que fa de lligam argumental.

De fet, la companyia la veu posar en marxa a l’hospital, oi?

P. Q.: Un grup de gent de l’hospital vam començar mig seriosament mig en broma a muntar petites representacions de teatre per als avis del centre de dia. D’això en deu fer uns 25 anys ben bé. Després van començar a venir els fills i ho vam deixar aparcat.

Quan vau tornar a posar en marxa les representacions?

M. R.: No va ser fins al 2012. La Fundació Joan Petit va organitzar a la Seu el torneig que fa cada any en benefici dels nens amb càncer, i nosaltres ens hi vam voler sumar amb una funció de teatre.

P. Q.: Vam representar La diadema, del Pep Albanell, i va ser llavors que vam decidir que totes les funcions que faríem serien en benefici d’alguna bona causa. Enguany destinarem la recaptació al centre de dia de salut mental de l’hospital.

I des de llavors estreneu un muntatge cada any?

M. R.: El 2013 vam fer Els pastorets perquè vam pensar que era una obra que ens permetria arribar a més gent i així es veuria afavorit aquest vessant solidari que havíem decidit. I des de llavors hem anat estrenant cada any o cada dos com a molt.

P. Q.: Va ser també el 2013 que s’hi va incorporar el Pere Tomàs (la seva dona és companya nostra a la feina), i ens ha anat molt bé: jo abans pensava que feia teatre, però ha estat en aquests darrers anys que n’he après una mica.

Amb tanta dedicació com poseu en cada estrena, no us sembla poc fer només dues funcions?

M. R.: El principal problema per fer més funcions és compaginar els horaris laborals. Tot i així, el vessant solidari del que fem resulta molt gratificant.