“El nen que neix és el nen que és més important”

Què l’ha portat avui fins a Andorra?

Doncs vinc perquè els d’Andbank m’han encarregat un treball. La meva obra consisteix a il·lustrar dues coses: la participació dels nens i l’estalvi dels nens.

Com és el seu procés creatiu, funciona per encàrrec o ha de fluir sol?

(Riu). L’Albert Jané, que havia sigut director de Cavall Fort, sempre em deia: “Desenganya’t, som intel·lectuals de fer feines!” Però m’agrada molt perquè m’encarreguen coses que no se m’acudiria que puc fer.

L’ha influenciat en la seva vida el fet de ser la besneta de Joaquim Vayreda?

Crec que d’alguna manera sí. A la meva família sempre sentia dir que el besavi era un pintor molt bo, de l’altra banda tothom era metge i fer dibuixos ho trobaven fer una cosa per divertir-se. Però la meva àvia, quan jo era petita, vigilava el que jo feia, s’ho mirava i em deia com fer-ho...

Va ser una influència important la seva àvia?

Sí, per a mi era una persona molt important, més aviat m’animava. Ella em corregia, recordo que les primeres lliçons de perspectiva me les va donar la meva àvia! Em deia: “Amb dos dits podries agafar un balcó, el veus petit perquè és lluny!” Això de seguida em va fer comprendre el valor de la perspectiva sobre el paper. No d’una manera metòdica, però ho sabia.

A banda de la seva àvia, com es va formar?

Vaig estudiar belles arts a l’escola de belles arts de Sant Jordi de Barcelona i d’allà en tinc molt bon record, era on havia estudiat Picasso, hi havia molta inquietud artística!

Recorda en quin moment es va fer professional?

(Riu). Sí! Recordo que això va ser amb un llibre que es deia El meu pardal. Una col·laboradora de l’editorial va venir a l’escola i ens va dir a mi, a la Maria Rius i a la Fina Rifà que seríem bones per fer dibuixos per a nens. En aquell moment recordo que estàvem dibuixant un gitano amb tanga! Has de pensar que en aquell temps no podíem fer dibuix tipus ninot!

I des d’aleshores més de 15.000 il·lustracions publicades, en té alguna de preferida?

Això passa com els nens petits, el nen que neix és el nen que és més important per a la mare en aquell moment. Quan l’acabes de fer ja vola tot sol!

Com veu la professió per als joves?

Tenen de tot, per un costat tenen l’avantatge que quan jo era jove això no es veia com una feina, jo penso que avui dia, amb la publicitat, la televisió i els dibuixos animats, ser dibuixant és una feina com una altra. Jo veig joves que venen de molt bona escola! No sé si els futbolistes els hem de portar del Brasil, però els dibuixants els trobem aquí.