“Si el ramadà coincideix amb el curs prioritzo el futbol”

Quants anys fa que viu a Catalunya?

En tinc 23 i des de fa 20 que visc a Solsona. Ben bé no hi he nascut, però quasi, sense cap mena de dubte em sento un més d’aquí. La meva família i jo som del Marroc [ciutat de Nador], tot i que fa una pila d’anys que estem a Catalunya molt còmodes.

Per què van decidir fer el pas de traslladar-se?

El meu pare va venir per una oportunitat laboral i aleshores en veure la vida que es portava ens va oferir d’acompanyar-lo. Era petit i no ho puc explicar amb gaire detall.

És musulmà?

Sí que ho soc, encara que personalment fa aproximadament uns deu anys que no visito el poble i em deixo anar pel que em diu el cap, és a dir, no soc ni de dretes ni d’esquerres, no sé si m’explico [riu].

Practica el ramadà?

Ho intento. Ara bé, amb això soc realment conscient i si coincideix en plena temporada prioritzo jugar a futbol. És un esport que m’apassiona i certament afecta bastant.

Entrant en el vessant futbolístic, en tres partits se’l veu ben adaptat a la categoria de primera catalana.

La veritat és que sí [riu]. Està sent el meu debut, perquè mai havia jugat en aquesta divisió. En qualsevol cas em queda per aprendre i el procés va a poc a poc i, a més, els companys m’ho posen fàcil, fet que m’aporta moltíssima comoditat. Cada matx l’aprofito al màxim i surto a gaudir.

Es vol quedar a l’entitat tricolor el curs 2018-2019?

Pel que fa a la pròxima campanya no hi penso, sinó que em centro en el que ens queda amb l’FC Andorra. El principal és tancar la salvació i un cop s’acabi tot ja pensaré en el que vindrà.

Entenc el que explica, però, quines sensacions té?

M’està agradant moltíssim tot plegat. El tipus de futbol que practiquem sobre el terreny de joc i alhora l’entrenador [Candi Viladrich].

Com porta realitzar constantment el trajecte Solsona-Andor­ra i viceversa?

Ens ho combinen amb el Candi, malgrat que no t’enganyaré i a l’inici se’m feia un pèl cansat i tenia mandra. No obstant això, puc afirmar que val la pena, sobretot quan estic damunt del camp entrenant i jugant.

Què és el que més l’ha sorprès de la categoria?

El joc dels equips contraris, ja que el físic mana força. Vinc de segona catalana i és totalment diferent, ja que podies agafar la pilota i fer el que volguessis. Mentre que a primera has de jugar com a grup, físicament està bé i aprofitar les poques ocasions.

És dels que cuiden l’alimentació amb l’objectiu de créixer?

Precisament això és un canvi que he fet des que vaig aterrar al Principat. Miro de cuidar-me no menjant porqueries com abans i també procuro sortir a córrer.