“Tenia feina fixa però volia intentar ser policia”

Aquesta era una vocació de sempre?

M’agradaven les sèries, les pel·lícules policíaques com a tothom i vaig decidir provar-ho, i la veritat és que estic molt content.

Abans a què es dedicava?

Era comptable.

Quin canvi. D’un despatx a una feina d’acció.

Sí. Era una feina fixa, a més, però volia intentar-ho perquè la professió de policia m’agradava i ha sortit bé.

I ningú no li va qüestionar que abandonés la comoditat d’una feina fixa?

No. Tant la meva parella com la família sempre m’han fet costat. Els amics també. De fet, tot­hom em va animar a tirar endavant.

I confiava que sortís bé?

Sempre que intentes alguna cosa suposo que creus que sortirà de la millor manera. Al final va ser així, vaig fer la prova i va sortir bé.

Van començar al novembre la formació. Com ha estat l’experiència?

Estem els 33 a l’alberg de la Comella fent formació, la part teòrica, la legislació, i després tota la part pràctica i tècniques d’intervenció.

Què és el que porta millor?

M’agrada més la part pràctica que la teòrica, la veritat.

I la convivència?

És un grup genial, la veritat, ens portem molt bé, és una experiència que ha valgut la pena.

Aviat s’integraran ja al cos formalment. Hi ha nervis?

Nervis no, però ganes sí.

I ja sap en quina àrea de la policia voldria integrar-se i fer car­rera en el futur?

De moment aprendre i després ja es veurà quin és el camí. M’agradaria el grup d’intervenció.

La preparació física és dura?

Si vens amb bona condició física d’abans tampoc pateixes. Jo anava bé, feia esport, jugava a futbol.

Ho ha deixat?

Serà difícil de compaginar [riu].

I ja s’ha adonat si la feina és com a la ficció?

Hi ha coses que s’hi poden assemblar una mica, però d’altres que són completament diferents. A les pel·lícules és massa maco de vegades.

I això que encara no s’ha enfrontat a la realitat...

Exacte [riu]. A la formació ens donen informació de casos que hi ha hagut perquè ens fem una idea del que pot arribar a passar.

En tot aquest temps ha tingut algun moment de repensar-s’ho, de creure que s’havia equivocat?

No, no. De fet, m’ha passat el contrari, m’ha agradat més del que em pensava. Així que estic molt content.